La Torre del Marenyet romandrà tancada al públic per obres de restauració dels paraments externs en la seua Fase II, des del dia 10 d’abril i fins a finalització de les obres, que tindran una duració aproximada d’un mes.
Les obres completaran els treballs de restauració iniciats en la primera Fase (l'any 2009) i conclouran amb l’aspecte final de la torre completament restaurada.
Aquestes obres, tant en en la Fase I com en l'actual, estan finançades per la Diputació de València, dins del Pla d’Ajudes als municipis de la Província de València que posseïsquen immobles amb valors històrics i artístics reconeguts.
Les obres suposen una inversió de 30.000 euros.
El principal objecte de la Torre del Riu, de Cullera, era servir de resguard a les embarcacions, que entraven al riu.
El lloc va ser triat per Vespasià Gonzaga Colonna, en la seua visita feta en 1575, amb el motiu de visitar les costes a petició real, per a realitzar un informe.
En el Segle XVIII, acabada la defensa corsària, la torre, va estar a càrrec d’una facultativa Junta Local de Sanitat Marítima, per a inspeccionar els vaixells de vela que atracaven al Grau de Cullera. Inicialment la torre, es va fer per a protegir les aigualides. (Atacs nocturns.)
En 1863, són molts els llauradors, que avancen en la zona del Marenyet de la Torre, les seues terres al mar.
La primera denominació coneguda va ser Torre de la Gola del Riu ja que quan es va construir, estava quasi dins del riu, en la seua antiga desembocadura.
La Torre del Marenyet formava un sistema defensiu de Cullera, juntament amb la Torre del Cap Blanc i l’Ermita de Sant Llorenç.
La torre és de planta circular amb base atalussada i forma semiesfèrica, sobre ella hi ha dos pisos de torre circular amb perímetre amb disminució.
En la part superior hi ha una xicoteta esplanada amb garita. La planta baixa era un estable i quadra per a uns 4 cavalls i pessebres.
La torre posseïx una escala de caragol, amb escalons de pedra amb accés per ponent.
A la primera planta hi havia una ximenera, cuina i una habitació. A la segona planta s’accedia per escala de fàbrica i es guardava llenya. També hi havia dos bancs i un polvorí, en dos armaris i una espitllera.
En la part superior va haver-hi una espitllera de pedra i un canó de ferro de 6 Lliures de calibre que va ser venut en 1940.
NOTES :
Quan es va construir marcava el final d’un camí que conduïa a la Vila.
Des de 1870 fins a 1924, va ser caserna de carrabiners i amb anterioritat va estar al càrrec del Cos de Torrers.
El soldat torrer a cavall “ Caragol “ feia el trajecte en 1909 de Tavernes a Marenyet, quedant-se en la Casella Brosquil. Tocava cançons amb una caragol de mar marina.
Al novembre de 1994, el Delegat d’Hisenda Alfonso Hernández Ortega, cedix gratuïtament la Torre del Marenyet a l’Ajuntament de Cullera.
La Torre del Marenyet, va ser declarada com a Monument Històric Artístic d’interés local el 31 de Juliol de 1972.
A Piles hi ha una torre semblant que es va construir en les mateixes dates.
Després de la Guerra Civil, en què va servir com a observatori, la torre va ser ocupada per la Guàrdia Civil, dependent de l’antic quarter de cavalleria de l’Estany. Posteriorment va quedar oberta com a refugi de llauradors en època de mal temps. La Germandat de Llauradors local, la va utilitzar com a seu de la lluita antipedra, en els anys setanta. Des d’aquest moment va quedar oberta a temporades llargues.
En aquesta torre, es va matar a un “fusser” municipal, el qual havia mort la seua nóvia per amor ja que l'havia rebutjat al quedar-se coix i es va trastornart. Va ser mort pels carrabiners, en la claraboia del segon pis a l’oferir resistència armada. ( Tradició oral. ) “ El fusser Coixo” ( Baíst )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada