EL CASTELL DE CULLERA ESTABLIX UNA SÈRIE D’ACORDS AMB MAJORISTES DE VIATGES I EMPRESES DE TURISME EDUCATIU PER A LA REALITZACIÓ DE VISITES.

  El Castell de Cullera ha establit una sèrie d’acords amb unes quantes empreses perquè durant tota la tardor, hivern i primavera puguen visitar la fortalesa adults, escolars i persones majors.

S’han establit acords amb les empreses majoristes Viatges Levante que opera amb la Diputació de València i que oferix la visita al Castell de Cullera dins del seu programa “Diputació Costa València”, dirigit a persones majors de la província de València. TUSERCO oferirà, dins del seu producte, ESCAPADA CULTURAL A CULLERA, no sols la visita al Castell de Cullera sinó també a tots els Museus del municipi per a adults i persones majors, individuals o per grups.

ALZIRA PARTICIPA DE LES JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI AMB DIFERENTS EXHIBICIONS DE TAMBORS

Alzira participarà amb diferents activitats en les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa del Consell d’Europa que té l’objectiu d’aconseguir una sensibilització cap al Patrimoni per mitjà de la realització de visites guiades a béns patrimonials de rellevància, així com altres activitats complementàries. Unes Jornades, que es realitzen en diferents poblacions de la Comunitat Valenciana i compten amb el respatler de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

El tema triat d’enguany és el Patrimoni Cultural Immaterial, coincidint amb el desé aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (2003).

L’AJUNTAMENT DE BENIFAIÓ APROVA CONSERVAR L’ENTORN DE LA TORRE MUZA DE FORMA PERIÒDICA

 La moció va ser presentada en el ple pel grup socialista amb el suport de Gent per Benifaió i Bloc Compromís.

L’equip de govern popular es va abstindre després de justificar el manteniment de l’edifici històric.

En el ple ordinari corresponent al mes de juliol celebrat a Benifaió és va passar per l’orde del dia l’aprovació d’una moció presentada pel PSPV-PSOE en què se sol·licita “que les actuacions de neteja i conservació de l’entorn de la Torre Muza no es limiten a actuacions puntuals sinó que s’establisca una periodicitat durant tot l’any”.

L’ESCUT HERÀLDIC DE JUDICI D’ACHARTE I BLANES CONSERVAT EN EL MUMA D’ALZIRA ÉS DECLARAT BIC

 El Ministeri de Cultura ha reconegut com Bé d’Interés Cultural (BIC) l’escut heràldic de Judici d’Acharte i Blanes, que es conserva en el Museu Municipal d’Alzira.

El passat mes de novembre l’Ajuntament d’Alzira, per mitjà d’informe del director del Museu, va sol·licitar a la Direcció General de Cultura la inscripció en el registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri Educació, Cultura i Esport l’escut heràldic que es conserva en el MUMA.

La Direcció General de Cultura, basant-se en la legislació de patrimoni cultural, tant autonòmica com nacional, va procedir a la tramitació de l’expedient per a la seua inscripció en el Registre General de Béns d’Interés Cultural, el qual ha sigut finalment inclòs en el Registre pel Ministeri, amb el codi 28711 el passat 5 de juny, sent notificat recentment.

L’AJUNTAMENT D’ALZIRA ADQUIRIX UN CONJUNT DE DOCUMENTS PER A L’ARXIU MUNICIPAL

 L’Ajuntament d’Alzira ha adquirit, recentment, amb destinació a l’Arxiu Històric Municipal, un conjunt de huit documents corresponents als anys 1814, 1826, 1841, 1845, 1859, 1867, 1875 i.1877

Es tracta, generalment, d’escriptures de vendes, particions d’herències, còpies d’escriptures, etc, atorgades per diferents veïns de la vila davant de notaris i escrivans públics entre els que se cita a Ignacio de Yangües, Andrés de Olcina, Ramón Barreda, Agustín Peris Vergara i Francisco Just Esain.

El regidor de Cultura i Patrimoni, Carlos Correal, ha assenyalat: “Els documents, que estan en un molt bon estat de conservació, contribuiran a incrementar el ric patrimoni històric i documental de la Ciutat”.

LA TORRE DEL MARENYET DE CULLERA ACULL UN ANY MÉS L’AVENTURA PIRATA

 La Regidoria de Patrimoni Històric i Museus de l'Ajuntament de Cullera ha organitzat un any més una activitat ludicoeducativa denominada: L’AVENTURA PIRATA.

Per mitjà d’un joc, els visitants visiten la torre coneixent els seus secrets i descobrint quina funció tènia, els que l’habitaven i com es va construir.

L’objectiu d’esta activitat és submergir als visitants, en ple segle XVI, en la Cullera assolada pels pirates barbarescos i donar a conéixer com es van haver de defendre els pobladors d’esta localitat marinera de la Ribera Baixa.

L’ERMITA DE LA FONT SANTA DE CULLERA ACULL UNA XARRADA-AUDIOVISUAL SOBRE CURIOSITATS VICENTINES EN EL MÓN

 Divendres que ve, dia 14 de juny de 2013, a les 20.h l’Ermita de la Font Santa de Cullera acollirà una xarrada impartida pel president de l’Associació Cultural Via Vicencius-Googistes Valencians, Salvador Raga, amb el títol de "CURIOSITATS VICENTINES EN EL MÓN".

L’arquitectu religiosa està repleta de temples que es dediquen a Sant Vicent Màrtir com a patró de València i titular d’una parròquia en Cullera. Abunden sobretot a Espanya, França, Portugal i Itàlia, però estes no existirien sense la fita que van protagonitzar aquells aguerrits fidels de Cullera en el S.IV de la nostra era al recuperar per a la història el cos del màrtir.

Algunes d’estes edificacions guarden secrets que criden l’atenció per curiosos, nous, estranys o misteriosos.

Salvador Raga mostrarà en la seua xarrada trenta-cinc exemples de llegendes relacionades amb temples i obres d’art vicentines.

ELS 39 ITINERARIS DE LA MARCA “TURISME EQÜESTRE ESPANYA” SEGUIXEN EL MODEL DE SENYALITZACIÓ DE LA RUTA DELS MONESTIRS

La Ruta dels Monestirs i els seus 18 municipis formen part també de la marca turística nacional, que es presentarà oficialment en l’I Congrés Nacional de Turisme Eqüestre de Cofrentes del 13 al 15 de juny.

La Real Federació Hípica Espanyola (RFHE) emprén una acció sense precedents dins del món federatiu: internacionalitzar i comercialitzar el turisme esportiu espanyol amb el turisme eqüestre. Amb la marca turística Turisme Eqüestre Espanya la RFHE aglutinarà el producte de turisme eqüestre d’Espanya basat en els 39 itineraris eqüestres homologats a Espanya i que, a partir d’ara, també inclourà la pionera “Ruta dels Monestirs”, que va ser promoguda des de l’Ajuntament d’Alzira.

CULLERA RECUPERA UN MOLLÓ DE 1862

  El pas del temps i la falta de manteniment per la seua falta de funcionalitat van ocultar este senyal de pedra calcària, granítica , situada en la intersecció entre El Camí del Rafal i El Camí del Valo en el terme municipal de Cullera.

Operaris de la Brigada d’Obres i Servicis coordinats pel Servei Arqueològic Municipal van procedir a la seua extracció i reubicació en el seu lloc original.

El molló romania mig soterrat, emergint tan sols uns 0,20 m. del nivell de trànsit, la qual cosa comportava un greu perill per als vehicles que circulen per ambdós camins.

Durant els treballs d’extracció es va poder comprovar l’absència de nivells i materials arqueològics que pogueren aportar algun indici sobre el moment de la seua col·locació.

EL CASTELL DE CULLERA ADEQUA LA TORRE MAJOR

La inauguració donarà pas a unes Jornades de Portes Obertes que es desenvoluparà al llarg de tot el cap de setmana en horari habitual del castell.

                                                                         Foto: Jordi Piris

Divendres que ve a les 19h s’inaugurarà l’Adequació i museïtzació de la Torre Major del Castell de Cullera. Esta actuació, finançada íntegrament pel Pla de Dinamització del Producte Turístic de Cullera amb un import que supera els 160.000 euros, ha suposat la recuperació i posada en valor d’un dels espais més singulars de tota la fortalesa de Cullera.

La Torre Major del Castell ha mantingut el seu lloc de privilegi dins de la fortalesa en totes les èpoques històriques i això l’ha portat a ser un dels elements que majors reformes arquitectòniques ha patit, modificant-se la seua fisonomia considerablement al llarg dels seus més de 1000 anys d’existència.

Ja l’any 2005 la Generalitat Valenciana, davant de l’imminent estat de ruïna que amenaçava, va dur a terme una intervenció de consolidació per a evitar la seua destrucció. Posteriorment, amb l’arribada de noves inversions al Castell, la Torre Major va millorar el seu aspecte extern i la seua estructura interna. Però, a pesar de totes estes actuacions faltava escometre una intervenció amb l’objectiu de millorar l’aprofitament cultural i turístic d’este emblemàtic element.

La intervenció a consistit en l’Adequació de l’Espai Interior de la Torre per mitjà de la instal·lació d’una estructura metàl·lica que conforma tres plataformes connectades entre si per escales i que ocupant l’espai buit de la torre permeten el seu ús i gaudi interior, al poder transitar per un lloc que fins a la data era inaccessible.

Este projecte és totalment respectuós amb el monument ja que cap de les tres plataformes toca o es recolza en paret alguna de la torre i va comptar, des del principi, amb l’autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

La segona part de la intervenció en la torre ha sigut la Museïtzació de l’Espai obtingut per a explicar i conéixer millor esta torre, la seua història, la seua construcció i reformes. A més el visitant podrà admirar materials arqueològics trobats en l’interior de la torre i fotografies antigues d’este element des de diferents perspectives.

La inauguració donarà pas a unes Jornades de Portes Obertes que es desenvoluparà al llarg de tot el cap de setmana en horari habitual del castell. L’accés serà gratuït i només es precisarà acreditar-se com a ciutadà de Cullera en la taquilla d’entrada.

PRESENTACIÓ DE L'ANY MUIXERANGUER: 40 ANYS DE LA RECUPERACIÓ DE LA MUIXERANGA

 Amb el saló d'actes del Casino Lliberal d'Algemesí ple de gom a gom el Mestre de la Muixeranga, Juan Beltran, acompanyat de l'anterior Mestre, Tomàs Pla, i de l'alcalde de la ciutat, Vicent Ramón García, va presentar ahir l'Any Muixeranguer, una sèrie d'activitats que se celebaran enguany per a commemorar el 40 aniversari de l'associació Amics de la Muixeranga i de la recuperació del ball.

En l'acte, Beltran va recordar els moments crítics que es van viure l'any 1973, quan la Muixeranga no va eixir en les dos primeres processons de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, a causa de les desavinences entre els muixeranguers (entre els quals hi havia gent humil que trobava en el ball una forma de guanyar alguns jornals extraordinaris) i els festers. Va ser aleshores, segons va recordar Beltran, quan un grup de membres de l'Associació Antics Alumnes dels Maristes van prendre el relleu, decidits a evitar “in extremis” que es perdera aquella tradició centenària, i es van vestir amb els trenta trages de muixeranguer que hi havia a l'Ajuntament. Van ser els orígens de l'Associació Amics de la Muixeranga i de la recuperació del ball. Un d'aquells pioners, Vicent Ramón García, l'alcalde d'Algemesí, recordava anit en el Casino com son pare no veia amb bons ulls la seua decisió d'eixir aquell 1973, amb 16 anys, en la processó de Volta General vestit de muixeranguer, per la fama que aquestos tenien.

Tomàs Pla va destacar la gran evolució del ball i de la Festa en general: “la situació era molt delicada, en aquella època no hi havia cap dolçainer en Algemesí, havíem de cridar al tio Bernat d'Alzira perquè tocara en la processó”. 40 anys després la situació ha canviat radicalment, Algemesí compta amb una de les escoles de dolçaina més activa de la Comunitat Valenciana, la Festa va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2011 i la Muixeranga compta amb més de 400 membres. A més, durant aquestos 40 anys, el ball i la seua melodia han esdevingut un símbol estimat i admirat per molts valencians.

Entre els actes més destacats que ha preparat l'Associació Amics de la Muixeranga enguany hi ha:

- El disseny d'un nou logotip que il·lustra l'efemèride, dissenyat per Javier Maravilla.

- La publicació d'un llibret infantil de temàtica muixeranguera amb informació sobre les diferents torres de la Muixeranga, que contindrà dibuixos per a pintar, retallar i formar figures.

- S'editarà un llibre digital que recopil·larà els dibuixos que durant més de trenta anys Joaquín Pérez va fer per a il·lustrar les felicitacions de Nadal que l'Associació envia cada any.

- S'ha previst una exposició fotogràfica al Museu de la Festa amb una selecció de fotos antigues i actuals de la Muixeranga.

- Es col·locaran plaques commemoratives en tres llocs emblemàtics per a l'associació: la capella de la Troballa, on es va alçar la primera Muixeranga d'aquesta nova etapa; l'antic col·legi Maristes, al carrer Nou, on es va crear l'Associació Amics de la Muixeranga a partir d'un grup d'antics alumnes; i l'actual col·legi Maristes, que sempre ha col·laborat activament amb la Muixeranga.

- Es farà un homenatge als muixeranguers que el 1973 van continuar amb la tradició i van evitar que caiguera en l'oblit. A tots ells se'ls entregarà una fotografia emmarcada amb una dedicatòria.

- Es compondrà un cant a la Muixeranga.

- S'han organitzat algunes xerrades sobre el fet muixeranguer, com la que durà a terme Noemí Sanz, una reconeguda investigadora del món dels castellers que també es membre de la Moixiganga de Tarragona.

- Es publicarà un anuari de la Muixeranga amb reportatges, fotografies, entrevistes i aspectes curiosos dels 40 anys de l'associació.

PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL 40 ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE LA MUIXERANGA

El Mestre de la Muixeranga d’Algemesí, Juan Beltrán, l’Alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, i el regidor de Cultura, Gabriel Palop, presenten l’Any Muixeranguer, una sèrie d’actes commemoratius del 40 aniversari de la recuperació de la Muixeranga i de la creació de l’associació. En l’acte, que se celebrarà el dimarts 9 d’abril al Casino Lliberal d’Algemesí, es donarà a conéixer el logotip commemoratiu de l’aniversari i s’avançaran algunes de les activitats previstes, com la publicació d’un llibre per a escolars sobre temàtica muixeranguera, l’homenatge als recuperadors del ball en 1973, l’organització d’una exposició fotográfica i la ubicació de plaques commemoratives en els llocs emblemàtics de la Muixeranga, com la Capella de la Troballa i l’antic i l’actual col·legi Maristes d’Algemesí.

JAVIER MARISCAL DISSENYA EL LOGO I EL CARTELL DE LA 3a EDICIÓ DEL FESTIVAL CABANYAL ÍNTIM

L’artista i dissenyador valencià Javier Mariscal és l’autor del cartell de la tercera edició del Festival Cabanyal Íntim, programada el 26, 27 i 28 d’abril davall el lema “Celebració de la vida”.

El Festival Cabanyal Íntim celebra esta primavera el seu tercer aniversari i ho fa carregat de novetats que posen de manifest l’enfortiment i consolidació d’esta iniciativa, pionera a la Comunitat Valenciana a portar les arts escèniques d’avantguarda a l’interior de les cases del popular barri marítim.

Primícia d’esta edició és la col·laboració de Javier Mariscal, qui de forma altruista ha elaborat el segell d’identitat del Cabanyal Íntim i dissenyat el cartell de la seua pròxima edició, que se celebrarà a València del 26 al 28 d’abril. Un regal de creativitat, generositat i compromís amb la cultura urbana i independent, amb la que el prestigiós dissenyador valencià mostra el seu suport a este projecte social i cultural nascut a la vora del Mediterrani.

“El barri del Cabanyal té una forta identitat, és l’espai que mantenia l’equilibri entre l’horta i la ciutat, i crec que cal conservar-ho”, assenyala el polifacètic artista a l’explicar la seua implicació en el Festival.

Javier Mariscal desvela algunes claus del que podrem veure en el cartell de la tercera edició del Festival Cabanyal Íntim: “La idea ha sigut transmetre la imatge de les cases típiques del Cabanyal amb les portes obertes, receptores dels canvis culturals i socials del moment però mantenint la seua identitat”.

El cartell es donarà a conéixer junt amb la programació i les novetats d’enguany dimarts que ve 9 d’abril.

Organitzat per Xeflis Teatre i la plataforma cívica Salvem el Cabanyal, el Festival Cabanyal Íntim traçarà l’últim cap de setmana d’abril un itinerari artístic per l’antic barri de pescadors amb espectacles que aborden el fet teatral des de les seues múltiples variants. Muntatges atrevits i emergents que s’allunyen de les fórmules i llenguatges convencionals i que es representaran en la intimitat de les cases sis vegades al dia durant tot el cap de setmana. Espais íntims i domèstics, cedits de forma altruista pels seus propietaris o inquilins, que es transformaran per uns dies en molt variats escenaris que acolliran l’estrena absoluta de les propostes més innovadores.

COMENCEN A ACTUAR EN LA TORRE MUSSA DE BENIFAIÓ

Tècnics de Diputació de València i la Universitat Politècnica inicien la primera fase prèvia a la restauració del monument

Tècnics de la Diputació de València i la Universitat Politècnica han iniciat ja a peu de torre els treballs de la primera fase previs a la restauració. Uns treballs previs que ja s’han iniciat i que són necessaris per a aconseguir actuar en la deteriorada torre i poder així efectuar les tasques de conservació i restauració.

El cost total per a dur a terme aquest projecte com a fase prèvia a la restauració és de 17.450 euros dels quals 13.000 euros són aportats per l’ajuntament de Benifaió i la resta la Diputació de València.

Una de les importants actuacions que s’estan executant és eliminar l’heura que deteriora la torre “i respectar i conservar l’entorn vegetatiu de gran valor perquè es convertisca també en una visita paral·lela a la torre”.

EL DIUMENGE VA TINDRE LLOC L’ETAPA FINAL DE LA RUTA DELS MONESTIRS

Diumenge passat va tindre lloc la 5a i última etapa de la quinta edició de la “Ruta dels Monestirs- el Pas del Pobre” organitzada per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alzira.

Els excursionistes es van desplaçar a les 8:00 del matí des de la Plaça del Regne amb autobús fins al Paratge Natural Municipal de la Casella, on va finalitzar l’anterior etapa. Des d’allí es va iniciar l’etapa a peu baixant per la carretera, el tram del GR-236, que se solapa en sentit contrari amb el PR-V 303 que va d’Alzira a la Casella. Posteriorment, es van desviar pel camí que enllaça amb la senda que puja el Pas del Pobre de la solana de la Casella. Un dur ascens, de poc més de mitja hora, que va donar lloc a una de les vistes més singulars de tota la Ruta, les valls de la Murta i de la Casella a un costat i a l’altre del tossal.

A la bellesa del Paratge Natural Municipal de la Murta, amb les ruïnes del monestir de la Murta presidides per la Torre dels Coloms, s’unien les no menys atractives valls de la Casella i d’Aigües Vives, en el que s’apreciava el convent de Santa Maria d’Aigües Vives superat en la quarta etapa. El descens pel frondós vessant de l’ombria de la Murta va portar fins als peus del monestir on, després de l’esmorzar, es van segellar els credencials.

L’informador de Turisme i tècnic del MUMA, Pedro Benedito, va explicar als assistents la història del cenobi i va fer una descripció detallada dels béns culturals i naturals del seu entorn.

Al migdia, la comitiva va arribar al local de la Comissió de Festes de Sant Llorens en la Graella, on es van detindre a menjar. Després del descans, van ascendir a la Montañeta de Sant Salvador, on s’alça el Real Santuari de la Patrona d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch, van visitar l’interior del temple, guiats per Emilio Carbonell, de la Confraria de Santa Maria del Lluch, que els va explicar la història del Santuari. Des d’allí pel Calvari, van descendir per a iniciar la seua entrada en els carrers d’Alzira, transitant per l’Avinguda del Parc, Hort dels Frares, Santa Rita, Escoles Píes, Plaça Major, Pont Sant Bernat, Calderón de la Barca, Faustino Blasco, Major Santa Caterina, Plaça de la Constitució, Sant Roc fins a aconseguir el destí d’esta etapa, el Museu Municipal - MUMA, on van depositar els credencials amb els segells que acrediten els distints llocs transitats per a rebre el certificat d’haver efectuat la Ruta en la seua totalitat.

COMPTE ARRERE PER A LA RESTAURACIÓ DE LA TORRE MUZA DE BEIFAIÓ

Tècnics de Diputació de València i la Universitat Politècnica s’han reunit hui en l’Ajuntament per a iniciar l’estudi previ

Un pas important de cara a la futura restauració de la Torre Muza de Benifaió. Així han definit hui els tècnics de Diputació de València i la Universitat Politècnica de València els treballs previs que ja s’han iniciat i que són necessaris per a aconseguir actuar en la deteriorada torre i poder així efectuar les tasques de conservació i restauració.

L’alcaldessa de Benifaió Amparo Arcís, tècnics de l’ajuntament i representants polítics han estat presents en aquesta primera presa de contacte “on presentem esta primera fase necessària i urgent on durem a terme diverses línies d’actuació: arqueològica, històrica d’entorn urbanístic, un estudi que ens encaminarà a actuacions concretes per a la restauració final” ha informat en la reunió Vicente López, coordinador del projecte d’estudi previ de la Universitat Politècnica de València.

López ha destacat que l’ajuda de la Diputació de València, tant econòmica com d’assessorament, és necessària ja que juntament amb la col·laboració i aportació econòmica de l’Ajuntament poden fer que funcione aquest projecte.

L’alcaldessa de Benifaió Amparo Arcís ha destacat que este estudi previ “també ens aportarà més informació sobre la nostra història”.

Vicente López ha destacat l’excel·lent ajuda que està oferint el cronista local Francesc Beltrán per a la fase històrica ja que “ens permet saber que hi havia en aquell lloc i perquè esta situada allí la torre. És un tipus de fortificació que mai es construïa en zones aïllades sinó junt amb xicotets poblats”.

El cost total per a dur a terme este projecte com a fase prèvia a la restauració aconseguix els 17.450 euros dels quals 13.000 euros són aportats per l’ajuntament de Benifaió i la resta la Diputació de València.

Membres del departament de botànica de la Universitat han destacat l’excel·lent estat vegetatiu que envolta la torre i com una de les importants actuacions futures ha de ser eliminar l’hedra que deteriora la torre “i respectar i conservar l’entorn vegetatiu de gran valor perquè es convertisca també en una visita paral·lela a la torre”.

L’alcaldessa ha avançat que més avant “es presentarà el projecte de forma pública als veïns. Un projecte que també coneixeran abans i de primera mà els membres de l’Associació Amics de la Torre Muza de Benifaió com a veïns actius que han mostrat el seu interés per aconseguir èxits com els que hui tenim la satisfacció de comunicar”.

UN PROJECTE FINAL DE CARRERA REALITZAT EN L´AJUNTAMENT DE SUECA REP EL PREMI BANCAIXA-UPV 2011-2012

                                                                                                                                      Foto: Jordi Piris

El projecte presentat per la suecana Isabel Escrivá Aguilar, amb el títol “Creació d’una Aula de la Naturalesa a la Muntanyeta dels Sants de Sueca adaptada per a persones amb discapacitat”, ha resultat guanyador d’un dels 131 premis, que la Fundació Bancaixa i la Universitat Politècnica de València concedixen als millors projectes de final de carrera o estudis realitzats en empreses i institucions mitjançant Programes de Cooperació Educativa.

El projecte ha sigut realitzat a l’Ajuntament de Sueca, per aquest motiu, el consistori suecà ha sigut designat com a una de les entitats guanyadores en aquesta edició.

Des del curs 97/98 es lliuren aquests premis, destinats a reconéixer els projectes que han aconseguit un alt nivell de qualitat, i que suposen una substancial millora, tant per a l’empresa com per a l’entorn empresarial.

El projecte d’Escrivá, dirigit per Joan Aguado Sáez, com a tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, i per Fernando Bañuls, com a tutor de la Universitat Politècnica, s’ha basat en el treball d’educació ambiental que es desenvolupa durant els últims anys en l’Aula de Naturalesa de la Muntanyeta dels Sants, gestionada pel Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sueca.

Escrivá ha volgut fer un pas més ampliant els seus objectius, ja que incorpora com a novetat la integració de les persones amb discapacitat. De fet, un dels seus principals punts forts és haver assumit el principi de la sostenibilitat en tots els seus aspectes: l’ambiental i econòmic, però també el social, ja que fa accessible l’educació ambiental a les persones amb algun tipus de discapacitat i permet el màxim profit educatiu dels recursos ambientals de la Muntanyeta dels Sants.

El projecte inclou informació detallada sobre les visites realitzades a la Muntanyeta des de 2003, xifra que supera les 11.000 persones; analitza els distints recursos naturals del paratge, com la flora, la geologia, etc.; planteja accions formatives per a alumnes d’Educació Primària i Secundària; analitza l’accessibilitat actual, i proposa un programa d’actuacions per a adaptar l’entorn, les instal·lacions i el material educatiu a les persones amb distints tipus de discapacitat; també desenvolupa un programa d’inserció laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. Finalment, l’autora ha elaborat material didàctic específic per a ser utilitzat en l’aula de Naturalesa.

Des de l’any 2004, la Muntanyeta dels Sants ha experimentat millores i actuacions de restauració ambiental, especialment la declaració com Microreserva de Flora de la Generalitat Valenciana, que l’han situat com a lloc de destí de nombroses visites i accions formatives procedents de diverses poblacions, inclús de fora de la província de València. L’última actuació s’ha estat realitzant durant este any a través d’un Taller de Treball que està permetent, entre altres objectius, eliminar flora no autòctona i arbres en mal estat, la reforestació amb espècies adequades, la restauració dels itineraris ecològics, etc. “La voluntat de l’Ajuntament és continuar millorant les condicions mediambientals d’este paratge singular de la geografia valenciana”, ha assenyalat la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sueca, Manoli Egea.

EL MUSEU DE LA FESTA D’ALGEMESÍ ENTRA A FORMAR PART DE L’ORGANITZACIÓ INTERNCIONAL PER A LA PROTECCIÓ I DIFUSIÓ DE LA CULTURA

El director del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí, Julio Blasco, ha entrat a formar part de l’ICCN, Inter-City Intangible Cultural Cooperation, en nom d’aquesta institució d’Algemesí en un acte en què estava la secretària general d’aquesta organització internacional, el representant de la Unesco, Eddmon Mukala, i Gwang-Jo Kim representant de la Unesco a Àsia.

L’ICCN és una organització que té com a funció la protecció i la difusió de la Cultura Immaterial en el món. En l’entrada al recinte on s’ha celebrat l'acte es trobaven dos grans imatges de la Festa de la Mare de Déu de la Salut que representaven al ball de Llauradores i a la Muixeranga d’Algemesí davant de les delegacions internacionals dels cinc continents.

La secretària de l’ICCN ha reconegut la Festa d’Algemesí com a exemple davant del món pel compromís social de la ciutadania d’Algemesí, el Patronat de la Festa, els integrants dels rituals i danses, a l’ajuntament en la salvaguarda de les seues tradicions, i al Museu Valencià de la Festa per la promoció internacional que en fa, davant la presència de participants dels cinc continents.

L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, va agrair a l’organització i a la ciutat de Ganneung l’interés mostrat al llarg de l’estada dels representants de la ciutat i del ball de Tornejants. També va destacar el treball realitzat en els mesos previs a aquest esdeveniment, entre l’organització i el Museu Valencià de la Festa perquè Algemesí entre a formar part d’aquesta institució que vetla per la protecció i la difusió de la cultura immaterial en el món.

Julio Blasco, director del Museu de la Festa, i Gabriel Palop, regidor de Cultura prenien la paraula i explicaven la tasca del museu en defensa de la protecció dels béns immaterials i agraïen l’agermanament amb els museus etnològics de Croàcia, Brasil, Nepal, Palestina, Rússia, Bangla desh, Uzbekistan, Sri Lanka i Xina. Tot açò, explicava el director del museu, no haguera sigut possible sense l’esforç de tots els ciutadans d’Algemesí en la protecció i transmissió de les seues tradicions.

ELS TORNEJANTS I LA FESTA D’ALGEMESÍ PROTAGONITZEN LA PRIMERA JORNADA DE L’INTER-CITY INTANGIBLE CULTURAL COOPERATION NETWORK DE COREA DEL SUD

Els Tornejants d’Algemesí han actuat en la jornada inaugural de l’Inter-City Intangible Cultural Cooperation Network, una reunió internacional en què participen representacions culturals dels cinc continents. Davant d’un nombrós públic han explicat aquesta ancestral dansa, mentres una gran pantalla projectava imatges de la Muixeranga, Bastonets, Llauradores, la Carxofa, Arquets, Pastoretes i l’entrada de la Mare de Déu de la Salut en la Basílica de Sant Jaume.

Al mateix temps en la zona d’exposicions el Museu de la Festa d’Algemesí ha presentat una mostra fotogràfica de la celebració amb explicacions en anglés i coreà. Amb posterioritat, representants del museu i els Tornejants impartien una classe teòrica i pràctica sobre la dansa davant de nombrosos escolars coreans.

Tant l’actuació com la classe practica va despertar l’interés de la premsa i les televisions coreanes que van realitzar nombroses entrevistes als membres de la delegació

d´Algemesí.

La jornada es va completar amb una espectacular desfilada pel centre de la ciutat en què van participar juntament amb els Tornejants grups d’Itàlia, Filipines, Xina, Indonèsia, Rússia, Israel, Estats Units, Republica Txeca, França, Nova Zelanda, Jamaica, Mongòlia, Argentina, Brasil, Croàcia, Japó, Cambotja, Iran i Corea

Aquesta experiència es repetix diàriament durant la celebració d’aquest certamen en una ciutat guarnida per a l’esdeveniment i on destaquen els monuments florals que la ciutat ha dedicat a la dansa dels Tornejants i Bastonets. 

EL ARXIU MUNICIPAL D´ALZIRA AUGMENTA ELS SEUS FONS AMB UNA DONACIÓ DE 266 FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES

La Fototeca de l’Arxiu Municipal d’Alzira ha augmentat els seus fons gràcies a una donació feta per la filla del que va ser alcalde d’Alzira de 1946 a 1952, Carlos Llinares.

Inmaculada Llinares ha donat a l’Arxiu Municipal un total de 266 fotografies històriques perquè passen a formar part de la seua Fototeca. Unes fotografies que fan referència a actes socials i polítics en què va participar, Carlos Llinares, com a alcalde i diputat.

La col·lecció fotogràfica ha sigut rebuda pel regidor de Cultura, Carlos Correal, i l’Arxiver Municipal, Aureliano Lairón.

Cal destacar que la majoria d’estes fotografies han sigut restaurades per Cándido Montes, restaurador fotogràfic.