EL PSOE D’ALZIRA ESTÀ EN CONTRA DE LA URBANITZACIÓ DEL PAI DE SOS

Aquest model va en contra de totes les recomanacions europees, perquè no es pot construir si no s’augmenta la població.

La portaveu socialista, Isabel Aguilar, ha manifestat el posicionament contrari a l’urbanisme dispers que proposa el Partit Popular, perquè aquest model és el d’un urbanisme insostenible des del punt de vista territorial i també econòmic.

Aguilar recorda que el nou Pla General d’Ordenació Urbana d’Alzira contempla una oferta de sòl residencial que segons les previsions del nou pla General, la ciutat disposarà de sòl per a la construcció d’entre 15.000 i 16.000 noves vivendes que, basant-se en una ràtio de 2,1 persones per vivenda, representa una població de més de 33.000 habitants.

La responsable socialista afirma que l’Alcaldessa d’Alzira defén un urbanisme a la carta, i tant li fa si és un urbanisme dispers o és un urbanisme compacte és a dir: que el model de ciutat que defén el Partit Popular és el de l’urbanisme simplement especulatiu.

Aguilar manifesta que les urbanitzacions disperses són costoses en el manteniment dels serveis públics, per tant el model de ciutat d’Alzira ha de ser adaptat als temps actuals, és a dir; control de despeses. Per això el projecte de la finca de SOS és completament inviable amb més de 8.000 vivendes sense construir en la nostra ciutat i sense tindre una previsió d’augment de la població per als pròxims 10 anys.

Els socialistes defenem un urbanisme real sense especulacions, sense obscurantismes i sobretot defenem un model de ciutat sense pilotades urbanístiques.

Segons Aguilar el que hauria de fer la Sra. Alcaldessa és tindre en compte que l’informe de la Conselleria que recomana que s’abandonen totes les noves urbanitzacions projectades en la vall d’Aigües Vives, inclòs el sector Finca de SOS, i reclama estudis demogràfics per a justificar la conveniència de reclassificar 1.3 milions de metres quadrats a la Garrofera.

Aguilar proposa que la Sra. Bastidas hauria d’explicar quines diferències té el nostre Ajuntament amb El Govern de la Generalitat.

Segons Aguilar l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana aprovada pel Consell el passat 13 de gener de 2011, establix que els concerts previs i Plans Generals, només podran augmentar el sòl d’ús residencial per a la construcció de nova vivendes si hi ha una demanda de població que així ho justifique.

El Manhattan de Cullera, un dels grans projectes impugnats juntament a d'altres grans plans urbanitzadors de la Comunitat Valenciana.

El Manhattan de Cullera juntament amb el PAI Marina d’Or, el Nou Mil·lenni de Catarroja, Gran Manises o el PAI Muntanyeta de la Vall d’Uixò són els gran projectes de “l’era del taullel” que es troben impugnants.

La Generalitat ha de tutelar el compliment dels plans urbanístics

Projecte del Manhattan de Cullera a la zona de la Bega

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha assegurat hui 20 d’octubre, sobre els grans projectes urbanístics, que l'actitud de la Generalitat és la del respecte a l'autonomia dels ajuntaments i tutela i comprovació que la legalitat es complisca totalment per part dels consistoris i urbanitzadors.

Fabra ha respost així en el ple de Les Corts Valencianes a la pregunta d'Esquerra Unida sobre el futur dels grans projectes urbanístics heretats de l'anterior Executiu autonòmic.

En el torn de repreguntes, el diputat d'EU Lluís Torró ha destacat que l'aposta per la construcció ha sigut el "principal element de la corrupció", amb exemples com el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant, la tramitació del qual està "infestada d'actuacions irregulars", per la qual cosa ha preguntat quan es paralitzarà.

"Never" (mai, en anglés), s'ha sentit dir des del seu escó en la bancada popular a l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, fet que ha generat rumors en la bancada de l'oposició i aplaudiments en la del PP, que han portat al president de Les Corts, Juan Cotino, a demanar que continuara el ple "com estava previst".

La diputada d'EU Marina Albiol, que ha efectuat la següent pregunta, també sobre urbanisme, hi ha assenyalat que no sabia si preguntar-li a Castedo, "que acaba de dir que ella és la que mana a la Conselleria, o a la consellera d'Infraestructures”.

El president ha recordat que la iniciativa urbanística partix dels ajuntaments, cosa que ha propiciat acords en ple i "moltes hores de treball i desvetllament" per part de molts consistoris de la Comnunitat, i que la tasca de la Generalitat és la comprovació de la legalitat urbanística vigent.

Fabra ha destacat que el sòl urbanitzat ocupat per infraestructures a la Comunitat és el 4'7 %, menys que Catalunya o el País Basc, i "molt lluny" de països com Holanda, que té l'11 %, o Bèlgica, amb el 21 %.

A més, ha explicat que per cada hectàrea transformada per la urbanització s'han protegit 30, i que el 40 % del territori de la Comunitat està sota la  protecció de la legislació ambiental,  i aquesta  legislatura s'arribarà al 55 % de sòl protegit.

El president, que ha admés que tots els ajuntaments han volgut aprofitar la "bambolla" immobiliària, ha demanat un esforç comú per a dissenyar la Comunitat Valenciana del futur, i ha recordat que la Generalitat simplificarà la normativa urbanística.

La portaveu d'EU, Marga Sanz, ha dit que la Comunitat està pagant l'aposta de dèsset anys de construcció com a factor de creixement, per no parlar de la "corrupció" que s'investiga als jutjats, i ha demanat que es paren els grans projectes que perpetuen un model "esgotat" i "danyós".

Ha citat el PAI del conegut "Manhattan" de Cullera, una "bogeria kamikaze" que preveu la creació de 18.000 vivendes impulsada per l'Ajuntament del PP i per l'Institut Valencià de la Vivenda, a pesar que totes les vivendes seran de renda lliure. L'única explicació d’aquesta bogeria és "donar plaer a les constructores" a costa de la ruïna del territori.

Per la seua banda, la consellera d'Infraestructures, Isabel Bonig, ha afirmat que el Consell pretén fer viables els grans projectes urbanístics, i per això modificarà la legislació urbanística per a fer-los "més flexibles i adaptar-los a les circumstàncies".

Ha destacat que els projectes del "Manhattan", el PAI Marina d'Or, el Nou Mileni de Catarroja, Gran Manises o el PAI Muntanyeta de Vall d'Uixò tenen en comú que han sigut impugnats pel grup socialista de Les Corts, la Delegació del Govern o l'Administració de l'Estat.

Al seu parer, el model urbanístic de Benidorm és "exemple de model urbanístic eficaç i eficient", i s'ha preguntat "com es pot atacar" el "Manhattan" de Cullera, que inclou 1.177 vivendes protegides de les 4.500 projectades.  (font EFE )

L'Ajuntament de Cullera inicia l'exposició al públic del projecte del manhattan

Amb la publicació el dia 6 de setembre en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de l'edicte corresponent, s'inicia de manera oficial el període d'exposició pública del Projecte de Reparcel·lació del sector Bega Port del Pla General d'Ordenació Urbana de Cullera, que ha d'establir els drets i deures de cadascun dels propietaris de la zona.

En aquest sentit, cal recordar que el projecte de Reparcel·lació és el document que establix quanta superfície aporta cada propietari, quina parcel·la o parcel·les correspondran a cadascun d'ells i quant han de pagar en concepte de quotes d'urbanització per a obtenir solars edificables. Prèviament es va donar a cada propietari durant un termini de dos mesos la possibilitat d'optar per la modalitat de pagament que entenien preferible, per al qual podien escollir entre el pagament en terrenys o en metàl·lic prèvia certificació de l'obra o els treballs executats fins a aqueix moment.

Així doncs, i comptant des d’ara mateix, o si resultara més beneficiosos per a l'interessat des de la recepció de la notificació individualitzada que també s'ha remès a cada propietari o titular de drets en la zona, qualsevol persona pot ja examinar el contingut del document de reparcel·lació i presentar les al·legacions o observacions que considere oportunes. 

Per a això, el Projecte presentat per l'Agent Urbanitzador designat pel ple de la Corporació, la Societat “Empresa Municipal Urbanitzadora de Cullera SA” (EMUCSA), ha quedat dipositat en una sala de la Casa de la Cultura, situada al carrer La Bega núm. 14, on romandrà exposat en horari de matí des de les 10 a les 13 hores de dilluns a divendres. Juntament amb la documentació que forma part integrant del projecte s'han exposat al públic també, tal com requereix la Llei Urbanística Valenciana, els certificats de domini i càrregues de totes i cadascuna de les finques incloses en el sector Bega Port, pel que durant el mateix termini assenyalat d'un mes qualsevol propietari o titular d'algun dels dretes o càrregues pot també manifestar allò que considere oportú respecte del contingut d’aquest certificats, emesos recentment pel registre de la Propietat de Cullera.  

Així mateix, i conforme estableix l'article 174.7 de la referida llei Urbanística Valenciana, els propietaris poden també durant aquest termini d'un mes formular si ho consideren oportú els requeriments legals corresponents per a eliminar entre ells els proindivisos no desitjats.

Una vegada finalitzada l'exposició al públic , i prèvia rectificació si escau del projecte per a ajustar-lo a aquelles al·legacions que hagen estat estimades, ara comença la reparcel·lació que podria ja ser immediatament aprovada. Com és lògic, mentre que no s'haja produït aquesta aprovació i aquesta siga ferma administrativament cap propietari ha d'avançar ni efectuar cap pagament en concepte de quotes d'urbanització.

L'aprovació del projecte de reparcel·lació del sector Bega Port, amb una superfície total de 610.340 metres quadrats, té importants conseqüències per al futur de Cullera, ja que suposa per exemple que l'Ajuntament podrà cedir de forma immediata a la Conselleria d'Obres Públiques i Infraestructures els terrenys que han d'albergar els nous ports esportiu i pesquer. De fet, la Conselleria va comunicar fa algun temps a l'Ajuntament que una vegada acreditada la disponibilitat del sòl necessari (una mica més de 169.000 metres quadrats) podia iniciar-se de forma immediata el procediment del concurs necessari per a adjudicar la construcció dels ports a canvi de la seua explotació durant un determinat termini de temps.

Per altra banda, l'aprovació del projecte suposa també que l'Ajuntament adquirisca automàticament la propietat de les dues parcel·les de 21.258 m2 i 11.397 m2 (més de 32.000 metres quadrats en total) previstes en el Pla Parcial de la zona per a albergar els nous Col·legis que tant necessita  el municipi que ha vist augmentar la seua població i el seu desenvolupament de forma considerable durant els últims anys.

Un altre efecte importantíssim de la reparcel·lació és que amb ella es creen també les cinc parcel·les destinades a la construcció d'habitatges de protecció pública. Cal recordar que el pla parcial aprovat prèviament per l'equip de govern presidit per Ernesto Sanjuán preveu la construcció en la Bega de 1.171 habitatges protegits, quasi el 25 per cent del nombre total d'habitatges previstos a la zona.

Finalment, però no menys important, cal destacar que l'aprovació de la reparcel·lació suposarà també la creació de les parcel·les que han d'albergar les més de 2.200 places hoteleres previstes en la zona. En l'actualitat Cullera, a pesar de ser una localitat turística, compta tot just amb 1.000 places hoteleres disponibles), o del sòl dotacional necessari per a la construcció de 100.000 metres quadrats de zona verda i jardins públics (L'edificació, al concentrar-se en altura, ve a ocupar en el sector Bega Port solament el 23 % de la superfície total disponible), el palau de congressos, l'auditori a l'aire lliure i la zona d'oci adjacent  als ports esportiu i pesquer.

Amb aquest últim pas es culminaria el treball realitzat per Ernesto Sanjuan i el seu equip durant les dues anteriors legislatures per a dur endavant aquest tema. Durant aquest temps es va aconseguir en primer lloc aprovar el Pla Parcial del sector, paralitzat ni més ni menys que des de l'any 1.965, el Programa d'Actuació Integrada que inclou el Projecte d'Urbanització de la zona i ara el projecte de reparcel·lació, i tot això a pesar de les traves posades pel govern central, que fins a en tres ocasions ha intentat sense èxit paralitzar en els Tribunals de Justícia el desenvolupament d'aquesta zona vital per al desenvolupament de la ciutat.