XÚQUER VIU DENÚNCIA
L'INCOMPLIMENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA
15
ANYS PERDUTS PER A PROVEIR A LA RIBERA D'AIGUA DE QUALITAT
Calen
solucions estructurals i no pedaços
La
solució anunciada per l’ajuntament d’Alzira de col·locar uns
filtres de carboni amb un cost estimat –segons ha eixit publicat-
d’uns 600.000 euros (seguint l’estela del que ha fet Carcaixent)
és un nou pedaç i no pot considerar-se com una solució definitiva,
sinò provisional i limitada en el temps. No es garanteix que
l’abastiment de la població es faça utilitzant la millor aigua
disponible ni que es protegeixen les masses d’aigua destinades al
subministrament humà del deteriorament de la seua qualitat química
–amb la qual cosa es continua incomplint tant amb la Directiva Marc
de l’Aigua com amb la Llei d’Aigües-, i a més a més, és una
solució cara –que segurament repercutirà en el preu de l’aigua-
que no soluciona la font del problema ni repercuteix els costos en
els causants del dany.
La
solució passa per protegir les fonts d’aigua per abastiment de la
població: aplicar la legislació vigent –la millor aigua
disponible per a beure- i evitar la contaminació agrícola –canvi
estratègic en la agricultura de la Ribera
La
Directiva Marc de l’Aigua –en vigor des de 2000- estableix que
les masses d’aigua destinades al subministrament d’aigua de boca
han de ser protegides davant la contaminació i que aquest ús ha de
garantir-se amb la millor aigua disponible a la conca hidrogràfica,
minimitzant la necessitat d’aplicació de substàncies químiques
per potabilitzar-la. I la Llei d’aigües –en vigor des de 1985-
estableix que l’abastiment a poblacions te la màxima prioritat per
davant de tota la resta d’usos. Davant aquestes normes Xúquer viu pergunta: com és
possible que a 2013 la gent de la Ribera seguisca abastint-se d’uns
aqüífers que des de fa dècades se sap que estan contaminats si hi ha aigua
superficial del Xúquer a Tous de molta millor qualitat? Sembla
evident que les administracions competents sistemàticament no
compleixen amb la legislació vigent.
.Canviar la font de subministrament
d’aigua per a consum humà, i utilitzar l’aigua superficial del
Xúquer des de Tous, de molta millor qualitat, per aquest fi.
·Assignar
les concessions administratives de les aigües del Xúquer
corresponents als ajuntaments per garantir la seguretat de
l’abastiment de la població, perquè es reconega el caràcter
prioritari d’aquest ús de les aigües del Xúquer.
·Posar
en marxa un programa de mesures per detenir el deteriorament,
recuperar la qualitat dels aqüífers i eliminar –si és possible-
les substàncies tòxiques de les aigües subterrànies, ja que són
reserves estratègiques en cas de sequera. Això requereix l’acció
combinada i la coordinació entre departaments i administracions
competents. Prioritàriament, cal actuar en la font de la
contaminació i, per tant, és necessària una política agrícola
valenciana amb una estratègia efectiva de reducció –i eliminació-
de l’ús d’agroquímics en la producció d’aliments. Amb unes
Bones Pràctiques Agrícoles es reduiria considerablement la
contaminació difusa. Per tant cal un control efectiu per part de
l'administració comptetent.
·Introduir
pràctiques de transparència en l’administració, en particular
pel que fa al dret dels ciutadans a l’accés a la informació
respecte de la qualitat de les aigües –en general, i per a consum
humà, en particular. En aquest sentit, demanem a l’ajuntament
d’Alzira, així com a la resta d’ajuntaments, les conselleries
competents (en medi ambient, agricultura, aigua, sanitat i
infraestructures) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que
actuen amb transparència i subministren de manera sistemàtica les
anàlisis periòdiques completes de qualitat química de les aigües,
els pous i les masses d’aigua destinades al consum humà així com
el límits i llindars de referència establerts per la legislació
vigent aplicable.
Bona
part d’aquestes mesures haurien d’estar ja implantades a través
del Nou Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer, l'elaboració
de la qual continua paralitzada, malgrat que hauria d’estar aprovat
fa més de 3 anys.
Cal
recordar en que l'aigua de beure és un dret humà, l'aprovisionament
d'aigua potable és un servei públic essencial i les autoritats
tenen l'obligació prioritària de garantir la seguretat sanitària
de l'aigua a la població. Cal que comencen a posar-se les prioritats
en les polítiques públiques com toca: primer els interessos comuns
de les persones i no els interessos privats d'alguns grups econòmics.
Els
projectes de la Conselleria d’Infraestructures: 15 anys i milions
d’euros perduts
El
Pla de Conca aprovat en 1998 preveia que els pobles de la Ribera
afectats per la contaminació amb nitrats de les aigües subterrànies
de les que es proveïen canviarien la seua font de subministrament
per aigües superficials del Xúquer des de Tous. Malgrat això, la
Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana va
decidir fer cas omís a aquesta mesura i portar a terme un projecte
per fer nous pous a l’aqüífer de l’Ave, que en l’any 2009 i
després de 10 anys entre projectes i obres es va demostrar una
solució ineficaç ja que la seua explotació generaria una situació
de sobreexplotació d’aquest aqüífer i afectaria molt
negativament els ullals del riu Verd –zona protegida per la
Directiva Hàbitats- raons per les quals no és possible atorgar la
preceptiva concessió d’aigua. El més greu és que a l’any 1998
la Declaració d’Impacte Ambiental d’aquest projecte ja alertava
a la Conselleria d’aquestes afeccions ambientals i, una vegada més,
es va fer cas omís sepultant milions d’euros en obres inútils.
Davant aquesta situació, la Conselleria va decidir la construcció
de la potabilitzadora per tractar aigües superficials captades al
Xúquer, a Tous, que a hores d’ara encara no està operativa. Així
han passat més de 15 anys i molts diners perduts mentre la població
de la Ribera continua sense un subministrament d’aigua de boca que
compte amb la qualitat adequada per aquest ús.
Sembla poc raonable que la ciutat de
València i la seua àrea metropolitana, fins a Sagunt, s’abastisquen
d’aigua de bona qualitat del Xúquer en Tous, a l'igual que
Albacete, i nombrosos pobles d'aquestes províncies, mentre que la
pròpia comarca de la Ribera, per on discorre el riu no tinga
concesió d’aigües del riu per abastiment de la població i la
gent estiga consumint aigua amb nitrats i altres substàncies
nocives. En el mateix sentit, es fa palesa, una vegada, més la
incongruència de les peticions del lobby de l'aigua d'Alacant, que
amb la complicitat del Consell de la Generalitat Valenciana, vol
penjar del transvasament Xúquer-Vinalopó demandes urbanes –les
quals poden ser ateses sobradament amb la desal·lació instal·lada
i en construcció-, quan ací s'està negant el subministrament
d’aigua per a veure des del Xúquer i s’està condemnant als
ciutadans a beure aigües subterrànies contaminades amb nitrats o
amb productes fitosanitaris com és el cas d'Alzira, actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada