El
dijous 11 d’abril, s’inaugurà al MUMA l’exposició “Horts
de Tarongers. Visions cultural d’un paisatge”, gestada per la
Universitat de València, i que fa referència a la importància del
cultiu del taronger en la Ribera del Xúquer.
L’exposició ha estat exposada al
públic en el Jardí Botànic de València, del 12 de desembre al 19
de març i, des d’allí, visita Alzira, on romandrà fins al 29 de
setembre d’este mateix any. Està formada per panells i compta amb
dos audiovisuals.
La
mostra, molt gràfica, és un homenatge a la importància que ha
tingut i té el taronger com a arbre de jardí i, posteriorment, com
a productor de fruita quan a finals del segle XVIII es planten els
primers horts de tarongers entre Alzira i Carcaixent per a la seua
explotació agrícola i comercial.
El
cultiu del taronger, convertix el paisatge de la Ribera en un extens
jardí, en el qual tot versa entorn de la producció i la
comercialització de la “Fruita daurada”, com s’ha arribat a
identificar.
La
introducció dels progressos de la Revolució Industrial durant el
tercer quart del segle XIX van crear les condicions necessàries
perquè, a partir de 1880, es produïra l’envol definitiu del
cultiu que, fins a 1930, transformaria tota la franja litoral que
s’estén entre les comarques de la Plana al nord i la Safor al sud,
amb la Ribera Alta com a epicentre.
L’hort de tarongers es consolida cap
a 1880 com una evolució de l’hort valencià, on el taronger ha
passat a ocupar tota la superfície en règim de monocultiu en el
context d’una agricultura capitalista orientada al mercat. Es
convertix, d’esta manera, en símbol i imatge d’una burgesia
emergent que invertix en terres buscant la rendibilitat econòmica i
el prestigi social. Ja entrat el segle XX, el xicotet propietari
completaria este procés transformant les seues parcel·les en
tarongerars.
Entre
1880 i 1930 la bellesa d’este paisatge monopolitzat pel taronger va
centrar l’atenció d’escriptors, poetes, pintors, fotògrafs,
directors de cine, etc. que van buscar la inspiració en diferents
espais dels pobles de la Ribera on les especials qualitats li
concedixen una caràcter sublim. Les visions culturals van
contribuint a crear i difondre una imatge de l’hort de tarongers,
del paisatge, de les persones que ho habiten, i del territori on es
cultiva, que va passar a ser apreciat com un autèntic verger.
Les
imatges actuals ens mostren com les qualitats estètiques que van
transmetre les diferents manifestacions culturals encara continuen
presents. Però la crisi sense retorn de la citricultura valenciana
planteja una reflexió sobre el futur d’este entranyable paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada