El RC Alzira viatjava a la ciutat d´Elx amb expectatives d’alçar-se amb la victòria, que, una vegada més, se li escapà en els últims minuts. Cal dir, sense que servisca d’excusa, que l’horari de la trobada, va privar a l’Alzira d’alguns dels seus jugadors importants per qüestions laborals.
El partit va ser, com el de la jornada anterior davant de l’Akra, molt igualat, i cada equip, va emprar les seues bases, l’Alzira utilitzant una vegada més la seua davantera, amb Bruno Pascual que va fer un partit impressionant , i l’Elx, amb la seua línia de tres quarts, que sense ser de gran nivell, va ser superior.
L’Elx aconseguia avançar-se en el marcador als deu minuts, en aconseguir desbordar la pèssima defensa de tres quarts, marcant un assaig escairat que no van aconseguir convertir. La davantera d´Alzira, no va tardar a reaccionar, i cada melé era un suplici per al rival.
Bruno Pascual, va aconseguir l’assaig de l’empat que Daniel Grindrod va fallar en la seua transformació ( 55-) corria, el minut vint-i-tres. Minuts més tard, de nou Grindrod errava un colp de castic que hauria suposat avançar-se en el marcador, no obstant això, van ser els elxans els que van aconseguir un altre assaig per a deixar el marcador 10-5 al descans.
En la represa, el tècnic del RC Alzira, va haver de canviar els dos "ales" per problemes físics, i donà entrada al jove de Beneixída, Alex Palop, que no va tardar a demostrar la seua qualitat, en sis minuts va convertir dos colps de castic amb molta potència i precisió, que permetia a l’Alzira posar-se per davant en el marcador 10-11.
Quedava mitja hora de joc per davant que es faria eterna per a la davantera de l´Alzira, esgotada pel malbaratament de forces, i amb una línia de tres quarts amb carències defensives, exceptuant a Fran i Grindrod. Així i tot, el joc continuava sent equilibrat, l’Elx no aconseguia acostar-se al camp contrari, només era qüestió de tractar de controlar el ritme de partit i la possessió del baló fins al final. Però, en una última jugada, els elxans, van aconseguir portar el baló fins a la seua "ala", que va patejar per damunt de la ingènua defensa, arreplegant el baló al rebot, per a marcar l’assaig que els donaria la victòria 15-11. No va haver-hi temps per a més i l´equip d´Alzira tornà a casa amb l’amarg sabor de la derrota, així i tot, s’aconseguix un punt "bonus" defensiu, que sap a poc després del malbaratament realitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada