L’Ajuntament
de l’Alcúdia va celebrar un plenari intens, amb la incorporació
de dos nous regidors del PP, la renúncia d’una regidora del PSPV i
un total de 23 punts a l’ordre del dia, tres dels quals van ser
presentats i aprovats d’urgència. L’única moció presentada pel
Grup Popular va tindre dues esmenes i va ser aprovada amb l’abstenció
del mateix grup Popular.
El
plenari començà amb la presa de possessió del seu càrrec dels
nous regidors del PP, Sandra Abel Máñez, qui prometé el seu càrrec
en primer lloc, i José Antonio Fernández Oliva, qui seguidament
jurà el seu. Els dos regidors entraven a substituir Ramon Mateu i
Piedad Palop, que van ser baixa oficial en el plenari del 16 de gener
passat.
En
el mateix plenari, però en el punt 18é, renunciava al seu càrrec
la regidora del PSPV Tamara Barea Moreno, qui va tindre un emotiu
comiat dels seus companys del govern municipal i, a més d’explicar
la seua decisió per imperatius laborals i econòmics, va encoratjar
en la seua darrera intervenció al Plenari les Dones i els joves del
poble (els subjectes de les dues àrees que regia, Igualtat i
Joventut) a seguir construint el futur amb espenta i lluitant pels
seus drets.
Entre
un i l’altre punt, s’havien aprovat 11 mocions, 6 presentades pel
PSPV, 4 per Compromís i 1, presentada pel PP, que va donar lloc a
una situació única en la història de la democràcia alcudiana.
Era
el punt 15é de l’ordre del dia: Moció del grup Municipal Popular
en contra de la corrupció política. Després d’una línea
argumentària en la qual es feia ressò de la indignació ciutadana
amb els casos de corrupció política, es passava llista als
principals casos de corrupció a nivell nacional, argumentant que “la
corrupció no és patrimoni d’un determinat espectre polític ...
No és la nostra intenció denunciar polítics concrets ni centrar-nos
en cap partit polític, sinó intentar que els culpables d’accions
delictives es responsabilitzen dels seus actes.” I demanava als
membres del plenari arribar als següents acords:
1.
Que s’activen tots els mecanismes d’investigació i s’adopten
les mesures necessàries per tal d’assegurar que els acusats
formalment per un delicte relacionat amb la corrupció no puguen
integrar candidatures electorals ni, si és el cas, seguir ostentant
càrrecs públics, emprenent les reformes legals necessàries per
incloure aquests supòsits com a causes d’inelegibilitat i
incompatibilitat en la nostra legislació
2.
La resposta dels partits polítics ha de ser absolutament clara,
nítida i el més ràpida possible, respectant el dret constitucional
a la presumpció d’innocència.
3.
Exigir la Justícia celeritat en els casos de corrupció
4.
Que s’arribe a un pacte d’Estat contra la corrupció, el màxim
consens en la futura Llei de Transparència, accés a la informació
pública i bon govern.
Un
cop exposada la moció, els Grups Municipals de Compromís i PSPV la
van qualificar de insuficient i retòrica i van presentar dues
esmenes que endurien la seua redacció: per una banda, el PSPV
demanava “ que tots els partits polítics insten aabandonar les seues funcions públiques i representatives a totes aquelles
persones que han sigut imputades directament per un jutge i per un
delicte , inclòs l’àmbit de la corrupció, i de no fer-ho
voluntàriament, siguen expulsats pels respectius grups o partits
polítics de manera forçosa”. Per la seua banda, Compromís afegia
al cos argumentari de la moció apreciacions com ara que el Cas
Bàrcenas és probablement el cas més greu de la corrupció que s’ha
donat en la història recent, que vivim una situació d’emergència
política, social i econòmica que “exigeix prendre mesures
radicals començant per dalt, per la cúpula de l’estat- tots els
ciutadans som iguals davant la llei, no pot haver ni aforats ni
inviolables, que queden al marge de la llei- i acabant amb la reforma
en profunditat de la Constitució”. A més, enumerava els casos de
corrupció a la Comunitat Valenciana, com ara “Fabra”, “Gürtel”,
Brugal”, “Emarsa”, “Noos- Urdangarín” i “Cooperació”
i afegia a l’apartat d’Acords la retroactivitat de les mesures
que es demanaven al punt número 1, l’extensió del punt número 3
a la pròpia Monarquia i a totes les instàncies de l’estat
l’adició de dos punts en el sentit d’emprendre de manera
immediata un programa de reformes legislatives en l’àmbit
administratiu, fiscal i penal i, finalment “demanar la convocatòria
d’eleccions anticipades amb la finalitat de regenerar la
democràcia”
Un
cop defensades ambdues esmenes va arribar el moment d’aprovar-les,
cosa que es va fer amb el vot favorable dels grups PSPV i Compromís
i l’abstenció del PP. Finalment, i quan tot el món esperava que
el PP retirara la seua Moció, per no estar d’acord amb les
esmenes; no ho va fer i la moció va ser aprovada amb l’abstenció
del mateix PP que l’havia presentada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada