S’estima que un 20% de la població espanyola patix algun tipus d’al·lèrgia. L’al·lèrgia a la pols i al pol·len d’olivera i de la parietària són les més comunes a la comarca de la Ribera.
Amb l’arribada de la primavera, es produïxen més reaccions al·lèrgiques, a causa especialment a la major concentració de pol·len a l’atmosfera.
Cada any, uns 2.000 pacients acudixen, per primera vegada, fins a l’Hospital Universitari de la Ribera amb símptomes d’al·lèrgia. El centre hospitalari atén una mitjana de 6.600 consultes per al·lèrgia a l’any (entre primeres consultes i successives). S’estima que un 20% de la població espanyola patix algun tipus d’al·lèrgia.
Segons el cap del Servei d’Al·lergología del centre, Dra. Gemma Jorro, “els tipus d’al·lèrgia més comuna a la comarca de la Ribera són les reaccions als àcars i als pólens locals, com el d’olivera i el de la parietària, aquest últim és el causant d’un gran percentatge d’al·lèrgies”.
Els al·lèrgens són els elements responsables de les reaccions al·lèrgiques en determinades persones i els més freqüents són els pólens d’algunes plantes, aliments, medicaments, pols domèstica, pèls d’animals o floridures.
Amb l’arribada de la primavera, es produïxen més reaccions al·lèrgiques, a causa especialment de la major concentració de pol·len a l’atmosfera.
Segons ha assenyalat la Dra. Jorro, “es desconeix per què certs individus són al·lèrgics i altres no, en contacte amb les mateixes substàncies. Segons pareix, l’herència té gran influència ja que, encara que l’al·lèrgia realment no s’adquirisca, sí ho fa la predisposició a contraure-la”.
Les manifestacions més freqüents d’al·lèrgia són les que afecten l’aparell respiratori i, entre elles, les més habituals són la rinitis i l’asma. D’altra banda, entre les cutànies, les més repetides són la urticària i l’èczema. L’al·lèrgia alimentària és també una manifestació usual, encara que no tots els aliments afecten per igual al llarg de la vida.
Pel que fa a les proves que l’Hospital Universitari de la Ribera du a terme per a determinar el tipus d’al·lèrgia que té un pacient, la Dra. Jorro ha afirmat que “quan a un pacient acudix en primera consulta, se li realitza una història clínica detallada sobre els seus símptomes, evolució i tractaments i se li practica una exploració física i una alergológica, en funció dels símptomes que presenta”.
En el cas que el pacient presente una al·lèrgia respiratòria, el Servei d’Alergología li realitza una prova cutània d’al·lèrgia (Prick-Test) amb una bateria estàndard de diversos al·lèrgens. Aquesta prova consistix en l’aplicació, en la cara anterior de l’avantbraç, de diferents extractes (àcars, pólenes, gramínies) que poden produir al·lèrgia, amb una llanceta especial per a fer que penetren davall de la pell, donant lloc a una reacció epidèrmica que, al valorar-la, permet conéixer les distintes substàncies a què s’és potencialment al·lèrgic. La bateria estàndard consta de 21 al·lèrgens, els més comuns a la zona, si bé s’amplia cap a altres substàncies, com al·lèrgens professionals, en el cas que el pacient referisca en la seua història algun altre tipus d’element. Aquesta mateixa prova es realitza en el cas d’al·lèrgies alimentàries.
En el cas d’èczema, el Servei d’Alergología du a terme la prova de pegat (Patch-Test), que consistix a col·locar els al·lèrgens en contacte directe amb la pell (generalment, a l’esquena), en uns xicotets discos que es fixen amb cinta adhesiva durant 48 hores. Després d’aquest període de temps, es retiren els pegats i es realitza la primera lectura; 48 hores després es realitza la lectura final de les possibles reaccions.
En el cas d’al·lèrgies a medicaments o insectes (himenòpters: abelles i vespes), es realitzen proves especials, ja que els al·lèrgens que s’utilitzen requerixen d’una elaboració més complexa en la pròpia consulta i han de preparar-se de forma expressa i exclusiva per a cada prova, ja que no es poden emmagatzemar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada