Hui, la població costanera de Cullera a la Ribera Baixa conserva encara espais naturals de gran valor per a ser recorreguts de diferents maneres. Al sud del terme municipal de Cullera es troba la llacuna de l’Estany, un paratge natural d’especial bellesa molt pròxim a la costa.
La llacuna de l’Estany és un ecosistema fins fa ben poc biològicament desconegut per l’home, envoltat de misteri i de fàbules sobretot de les zones humides com aiguamolls, pantans, maresmes i llacunes, associades a malalties com el paludisme.
Hui sabem que es tracta d’una zona d’alta capacitat productiva i d’un dels ecosístemes més diversos i rics però també fragils i vulnerbles.
A l’Estany gran ens trobem davant d’una zona humida costanera on es barregen les aigües marines i continentals de manera variable en el temps i en l´espai.
Els habitants de la zona expliquen que cap als anys 70, en èpoques de calma, la barrera de la gola permetia travessar el llac caminant d’un marge a l’altre. La barrera d’arena dosificava l’entrada d’aigua de la mar a la llacuna. Posteriorment, en produir-se l’ampliació de la desembocadura del llac la gola es va obrir completament a la mar.
Per alguns estudiosos de la geografia com Vicenç Roselló l’Estany devia ser una antiga desembocadura del riu Xúquer. Però altres estudiosos el consideren un riu diferent al Xúquer qualificant-lo com un llit fluvial que recollia aigües de relleus propers com la serra de la Murta i el Cavall Bernat.
La conca drenada per l’Estany té una superfície d’uns 110Km quadrats. Limita al nord amb el riu Xúquer i al sud amb la marjal de Tavernes, a l’oest amb les muntanyes de la Murta i del Cavall Bernat i a l’est amb la mar. La làmina d’aigua de L’estany ocupa aproximadament una superfície de 40ha.
Els terrenys de l’estany s´han anat transformant al llarg dels anys. La riquesa del substrat fluvial va fer que estes terres es destinaren d’una banda a l’arròs i de l’altra als tarongers. Avuí l´antiga restinga sobre la qual es situa l’Estany està ocupada pels camps agrícoles i urbanitzacions. En este ambient trobem comunitats vegetals amants de l’arena com les psammòfiles que és refugien sota les roques i que ara com ara es troben greument amenaçades. També es poden trobar esporàdicament espècies com el borró, el panical marí o el lliri de mar.
També podem trobar espècies helòfiques com els bogars, el lliri groc o el canyís. Pel que fà a l ´arbratge de ribera, podem trobar espècies de tamarius, salzes i oms. La majoria introduïdes per l’home.
Pel que fa a la fauna entre el fang i l’aigua podem trobar invertebrats grans, crustacis marins com el cranc mediterrani, el cranc roquer i el cranc pelut. També trobem una gran quantitat d’amfibis com la granota, el gripau comú, el gripau corredor i la granoteta de punts. Les espècies de rèptils que trobem són el dragó comú, la sargantana cuallarga, la sargantana ibèrica i en menys quantitat el fardatxo comú. També hi han ofidis com la serp d’aigua i la serp verda.
A les aigües de l’Estany trobem peixos de varietats continentals i marines. Així trobem espècies estrictament continentals com la carpa, el peix sol i la gambúsia. Les espècies d´aigües salobres són les més abundants, com l’anguila, el llobarro i especialment les llisses, sobre les quals hi ha una gran tradició pesquera. Durant el recorregut, Resulta molt relaxant contemplar els pescadors a bord de les seues peculiars barques de quilla plana.
La presència d´ornitofauna al llac és escassa comparada amb altres zones de marjal. Les espècies mes abundants son el trist, la busquereta capnegra l’oroneta, la cadernera, la merla i el gafarró.
Entre els canyars de l’Estany trobem la polla d’aigua, el rossinyol bord, l’agreblau, l´oroval i la cueta blanca. La fotja comuna i l’ànec coll-verd són dues de les espècies aquàtiques que nidifiquen a l’Estany.
Aquest particular racó de la Ribera constitueix sens dubte una de les zones més emblemàtiques de Cullera, amb una gran i diversa riquesa ambiental de gran valor ecològic i mediambiental.
Recorregut
Eixida des del Camí de la Moleta, camí rural perpendicular a la C/ Corbera, ubicat davant de la urbanització Bulevard del Xúquer (enfront de la C/ Polinyà del Xúquer) entre la rotonda del Pont de la Bega i la següent rotonda direcció Ctra. Favara. Per a accedir-hi des del Pont de la Bega hem de dirigir-nos a la següent rotonda (direcció Ctra. Favara) girar 360 º i tornar. A uns 400m a la nostra dreta trobarem el nostre punt d’inici, camí que discorre entre camps de tarongers i hivernacles d’hortalisses.
1 Seguint el camí, passarem per davant de l’EDAR ( Estació Depuradora d’aigües residuals) i continuant recte , deixarem a la nostra dreta el camí d’accés a l’Ecoparc Municipal. Prompte aquest mateix camí es talla perpendicularment per un altre anomenat Rabassades.
2 Girarem a l’esquerra al Camí de Rabassades. Al final d’aquest i a uns 300 m aproximadament trobarem un senyal vial d’estop i amb la Carretera Natzaret Oliva (del Brosquil). En aquest mateix punt i enfront nostre tenim la Casa del Només ( s. XVI ).
3 Agafem la Ctra. Natzaret Oliva direcció Tavernes de la Valldigna i a uns 420 m. a l’esquerra, trobarem un altre camí rural l’Entrada de l’Estudiant. En aquest tram haurem de circular amb precaució ja que es tracta d’un tram de carretera transitat per turismes.
4 Ja a l’Entrada de l’Estudiant, després de 1km aproximadament de recorregut, arribarem al centre de la llacuna de l’Estany. Mirador excepcional. En aquesta vora del llac podrem gaudir de la senda de vianants que el voreja longitudinalment al llarg d’uns 1,9 km. El llac d’aigua salobre es comunica amb el mar per mitjà d’una desembocadura, de gran valor ecològic i paisatgístic, a la qual ens dirigirem. Panoràmica Llac de l’Estany.
5 Prenem la sendera de vianants cap a l’esquerra (En aquest tram no hem de circular amb bici). Arribarem caminant fins al mar (1’ 2 Km). La pesca a l’ham de carpes, llises, etc. Repartides per tot l’estany destaquen les típiques embarcacions valencianes.
6 Podrem realitzar la volta per on hem vingut o per camins rurals, asfaltats, paral·lels a la costa, direcció nord, Ctra. de l’Estany fins a Cullera.
El nombre de persones que viatja pel món buscant un contacte amb la naturalesa i amb les poblacions autòctones és cada vegada major i té un creixement relatiu superior al turisme de masses. El desenvolupament de l’ecoturisme ben concebut pot donar un significatiu impuls a l’activitat turística de la nostra comarca i també propiciar el naixement de xicotetes i mitjanes empreses, tant rurals com urbanes.
Amb l’ecoturisme és possible generar un mercat més ampli i permanent per a la comarca: el dels turistes estrangers i el dels natius o residents del país. Té més possibilitats de creixement ja que una bona part dels ciutadans de la comarca són consumidors d’aquests serveis turístics.
Però el desenvolupament del turisme no sempre respecta criteris de sostenibilitat o permanència a causa de l’ús irracional dels seus recursos naturals i l’absència d’una protecció adequada del medi ambient en els escenaris on es troba.
L’empresa turística no pot tindre només com a estímul la rendibilitat, sinó que ha de veure el turisme com a activitat que fomenta la defensa de la flora i la fauna de la zona.
Segons el Codi Ètic Mundial per al Turisme es tracta d’una activitat associada al descans, a la diversió, a l’esport i a l’accés a la cultura i a la naturalesa, ha de concebre’s i practicar-se com un mitjà privilegiat de desenvolupament individual i col·lectiu.
Cullera és un lloc que, podria haver sigut un dels referents d’imatge mediterrània si el creixement destructiu i un concepte mal entés de turisme no haguera destruït el seu patrimoni paisatgístic i natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada