Melisa i Lucas, dos amics d'Argentina, han fet escala a la Ribera mentre fan la volta al món de casa en casa.
Moure’t pel món de sofà en sofà, encara que no conegues al seu propietari. I gratis. Aquesta és la filosofia del Couchsurfing. Una forma de viatjar per a tots aquells que, en temps de crisi, no poden permetre’s hotels de cinc estrelles, però que volen conéixer el món.
El Couchsurfing (CS) és un servei d'acollida de viatgers a través d’Internet. els membres, en registrar-se poden localitzar contactes en els llocs on tenen previst viatjar i quedar-se a dormir a les seues cases, com també poden donar hostatge a viatgers de qualsevol part del món.
Hui, com no hi ha diners però si ganes, molts s’han apuntat a aquesta moda que fa anys que s’ha establit als països europeus o americans.
El Couchsurfing és la mateixa fórmula que s’utilitza per a acollir a un amic o familiar que passa pel lloc de residència per a fer una visita: un llençol, un sofà o amb un poc de sort un llit. La diferència és, bàsicament que amb el Couchsurfing l’hoste pot provenir de qualsevol part del planeta.
CS és una xarxa internacional sense fins lucratius que connecta als viatgers amb la població local en més de 230 països i territoris de tot el món. Des de 2004, els membres han estat utilitzant una manera de reunir-se amb una finalitat cultural, d’amistat i d’intercanvi d’experiències i d’aprenentatge. Ara com ara, més d’un milió de persones de tot el món són capaços de compartir l’hospitalitat.
CS té un doble sistema de seguretat. Els membres poden escriure un comentari d’altre membre una vegada que s’hagen conegut; l’altre sistema, opcional, és la verificació per targeta de crèdit; l’associat dóna una quantitat simbòlica al projecte, i al seu torn es comprova, a través de la targeta, que el seu domicili i el seu lloc de residència coincideixen amb els que ha facilitat en inscriure’s.
Abans d’acollir a una persona, s’estableix una relació a través d’internet amb la finalitat de conéixer-se i saber si l’estada resultarà agradable tant per al propietari com per al viatger.
Una de les normes bàsiques del Couchsurfing és que els viatgers han d’adaptar-se a les normes que establisca prèviament qui presta el seu sofà, com els horaris d’entrada o dels menjars. I tot això gratuïtament.
Melisa i Lucas són des d’enguany coachsurfers. Es dediquen al comerç exterior i a la topografia a Santa Fe, a l’Argentina. Tenen previst viatjar durant més d’un any per Europa, el nord d’Àfrica, passar a l’Orient per a després anar fins a Mèxic i tornar al seu país d’origen. Segons ens expliquen “es tracta d’un projecte particular de cadascú que ens hem plantejat fa molts anys”.
Melisa i Lucas són dos amics que es coneixen des de xicotets i sempre han estat pensant de viatjar arreu del món. El coachsurfing els ha possibilitat aquesta experiència.
“Ens coneixem des de fa 20 anys ,cosa que ha generat una confiança mútua. Un descansa en l’altre i aquest està pendent de cuidar a l’altre. També hi ha frecs i asprors. Però el millor i més bo de tot és que ho podem parlar. El diàleg és fonamental. Hi ha dia que hem de descansar l’un de l’altre. Com som amics i no parella les coses es plantegen d’altra manera. De vegades ens separem un poc i això ens va bé”.
Melisa i Lucas hagueren d’analitzar molt bé allò que portarien a la motxilla: “ho analitzem pel tema del pes. Caminem molt i vam tractar de ser minuciosos. Per a les dones és difícil despullar-se de coses per a embellir-se. Jo tinc la sort de tenir un company que m’ajuda en eixes coses. També comptem amb l’aspecte climàtic. Duem llibres, l’ordinador. Hi ha moltes hores que queden penjades i llegim per a tenir entretingut el cap. Una bona jaqueta és elemental. També és important mantenir els peus calents. Però el tema del fred, ara com ara l’hem dut bé. Estranyem un bon rostit argentí, però provar els menjars de cada lloc equipara la situació. El cos els primers dies ens demanava menjar carn. També s’estranya la família, els amics. Però mantenim contacte per internet i per telèfon”.
Un costum arrelat a Europa
El Couchsurfing és un costum més arrelat a Europa i als països de parla anglesa que a Espanya, on encara no s’ha desenvolupat plenament.
Couchsurfing compta amb un sistema de verificació amb el qual els usuaris poden premiar amb bones puntuacions tant a viatgers com a qui presta el seu sofà.
La gent que viatja d’aquesta forma sol ser oberta, amb pocs prejudicis. Joves que pretenen descobrir un país sense caure en els tòpics dels turistes i de la mà d’aquell que, sense rebre res a canvi, presta la seua casa i el seu temps.
Per a Melisa, ”viatjar t’obri coneixement i satisfacció. Enfrontar-se cada dia a situacions noves i imprevistes. Per això es creix i s’aprèn”.
Si alguna cosa destaquen tots aquells que han provat el couchsurfing és l’absolut respecte que es té a qui t’acull.
Escala a Cullera
Melisa i Lucas ens conten que “a Cullera i el Mareny de Sant Llorenç hem conegut les platges i ens hem quedat fascinats amb els esports de platja i aquàtics. Al Mareny hem trobat una casa veritablement agradable i càlida. Voldríem quedar-nos més temps. Hem trobat a una bona companya. El dia que ens n’anem és el dia més trist”.
L’objectiu com a organització del Coachsurfing és crear experiències, trobades transculturals que siguen divertides, comprometedores i aclaridores. El focus inicial de Couchsurfing era allotjar i surfejar.
Per a Lucas el Coachsurfing “ens permet fer el viatge que volíem. Ofereix coses que no es fan en el típic viatge de turista d’hotel. Ens permet connectar-nos realment amb la cultura del lloc. Estar una setmana amb la gent et dóna una visió àmplia com una pantalla sobre l’ idioma, la forma de vida i els orígens. Conèixer la cultura de cada lloc”.
Aquests intercanvis són una forma única i rica d’interacció cultural. Els amfitrions tenen l’oportunitat de conéixer a gent de tot el món sense eixir de casa. Els surfistes, o viatgers, són capaços de participar en la vida local dels llocs que visiten.
CS és una organització sense fins de lucratius. Legalment estableix que tots els recursos s’han de gastar únicament en l’assoliment de la missió en lloc de crear benefici per als interessos privats.
Per a Lucas ha estat positiva i enriquidora l’experiència. “No veiem errors en el sistema. El funcionament del couch ens ha permès participar d’un estil de viatge molt particular. Ens sembla molt bo el sistema sense fins lucratius. Hi ha gent molt sana, amena, cordial i solidària i això és l’essència del sistema. La qualitat de la gent. Si hi haguera diners pel mig el sistema no funcionària. La gent solament vol compartir”.
Xarxa mundial
CouchSurfing ha estat capaç de crear una xarxa on persones de diferents àmbits de la vida poden reunir-se. És una comunitat diversa de més d’1 milió de membres. Els CouchSurfers provenen de més de 69.000 ciutats diferents i parlen sobre 302 idiomes. Des de 2004 s’han registrat més de 1.700.000 estades en Couchsurfing amb èxit, més de 1,9 milions de noves amistats s’han format a través de CS. Els membres han informat de més de 4,3 milions d’experiències positives.
Per a Melisa “és un somni que vam compartir individualment en les nostres vides i vam decidir fer-lo en conjunt. És un projecte per a aprendre coses de la vida que d’una altra manera no es fan. Nosaltres vivim en un lloc on no arriba quasi ningú. Si vols conéixer has de viatjar.”
En CS la millor manera d’obtenir i retenir coneixements és a través de les experiències de primera mà.
Els CouchSurfers es connecten amb persones que són molt diferents els uns dels altres. Són oportunitats per a conéixer altres cultures desconegudes i superar les pors.
Una ruta apassionant
Melisa i Lucas s’identifiquen més amb Espanya i Itàlia. Els països nòrdics, segons ens conten, estan com més marcats, estructurats, són més rígids. A Espanya són més socials, més oberts.
“Primer decidírem vindre A Europa per aclimatar-nos durant tres mesos per a seguir projectant –nos a la resta de països on el xoc cultural pot ser més fort. Després El Marroc, Itàlia, Grècia i si podem una mica de Turquia, Egipte, Israel i concloure al sud-est asiàtic, Mèxic i a Argentina per terra. Quasi tot en autoestop. Tenim pactat un any però és un viatge obert”.
Aquestes experiències no sempre seran fàcils. En la nostra vida quotidiana, tendim a aïllar-nos de les idees que entren en conflicte amb la nostres.
Melisa ens conta que “Alemanya va ser un dels països on millor ens va anar amb l’autoestop. A Espanya la gent té més por de trobar-se amb desconeguts. Nosaltres correm el mateix risc d’inseguretat. Primer xarrem amb la gent al carrer o en una gasolinera. A Espanya hi ha un rebuig a l’acostament. En altres països és més fàcil i la gent està més predisposada”.
El viatge per Europa està arribant a la seua fi i comença una segona etapa d’experiències.
Ara tenim pensat anar al Marroc on si hi ha un xoc cultural. Hem conegut gent increïble. Però volem veure com és eixe xoc cultural i volem ampliar el nostre horitzó de manera diferent. Europa és més semblat a la nostra cultura.
Després del viatge pensem reprendre la vida que hem deixat per un període de temps i amb la qual estem molt conformes, però ja no serem les mateixes persones que quan vam eixir. Mirarem la vida des d’altra perspectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada