Tal
i com la formació política va anunciar en gener, després d’haver
estat estudiant diverses experiències d’horts urbans o socials en
poblacions valencianes, representants d’ERPV de Sueca es van reunir
dijous 14 de febrer amb l’Alcalde de Sueca, Salvador Campillo, la
Regidora de Medi Ambient Manoli Egea i el President del Consell
Agrari Dimas Vázquez, per a fer-los entrega del document on es
recull la proposta.
El
projecte permetria al govern municipal implantar els horts urbans per
a autoconsum d’una forma ràpida a Sueca.
En
ell s’analitza la importància econòmica del projecte, ja que una
família podria obtindre pel cultiu propi per a autoconsum
l'equivalent a uns 700 € anuals, el que sens dubte és ja una
aportació important (segons el document, la despesa mitjana
destinada a aliments i begudes no alcohòliques és la segona més
important -després de les despeses d’habitatge- i equival a
1.603,39 €/any i persona). A més, aquesta obtenció d’aliments
s’aconsegueix des de l’autonomia i la dignitat del treball propi.
Segons
ERPV els horts urbans poden representar una important millora
ambiental ja que les parcel·les agrícoles abandonades, sobre tot
quan es troben en la perifèria de la ciutat, esdevenen en focus de
brutícia, plagues i, a més a més, empitjoren el paisatge urbà.
Amés, es pot arribar a un benefici social, atés que els horts poden
actuar també com ajuda per a la integració de sectors de població
que, per unes raons o altres, es troben en situacions d’exclusió:
aturats, joves i persones majors que malviuen amb pensions ridícules
per als temps que corren i que poden sentir-se desplaçades o
infravalorades.
Segons ERPV, l’Ajuntament de Sueca
té suficients terres abandonades com per a poder posar en marxa el
projecte, i per això s’aposta per començar amb parcel·les de
propietat municipal com les que es troben al final de l’avinguda
Mestre Serrano, convertides gairebé en un abocador i que per la seua
proximitat al nucli urbà, la seua accessibilitat i disponibilitat de
reg, són un bon punt per on començar. Concretament es proposa la
posada en cultiu d’una superfície d’uns 400 metres quadrats,
ampliables en una segona fase a uns 4.000 metres quadrats, on es
delimitarien parcel·les d’uns 50 a 100 metres quadrats que se
cedirien a les famílies per a ser cultivades.
El
document que ja obra en mans de l’alcalde i els regidors
d’Agricultura i Medi Ambient, inclou una taula on es detallen els
paràmetres i les condicions que han de reunir els terrenys per a ser
considerats aptes per a horts urbans. També es fa una valoració
bàsica de les accions que hauria d’executar l’ajuntament com per
exemple l’adequació dels terrenys, recursos necessaris, etcètera.
Finalment, ERPV aporta una proposta de
regulació del funcionament dels horts on es tracten, entre altres
qüestions, qui pot ser beneficiari d’un hort urbà, la convivència
entre ells per compartir un espai comú, les seues obligacions, i els
órgans de gestió amb l’objectiu d’aconseguir una gestió
completament autònoma per part dels beneficiaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada