dimecres, 3 d’abril de 2013

ALZIRA ACULL L’EXPOSICIÓ “HORTS DE TARONGERS, VISIONS CULTURALS D’UN PAISATGE”



 El dijous 11 d’abril, s’inaugurà al MUMA l’exposició “Horts de Tarongers. Visions cultural d’un paisatge”, gestada per la Universitat de València, i que fa referència a la importància del cultiu del taronger en la Ribera del Xúquer.
L’exposició ha estat exposada al públic en el Jardí Botànic de València, del 12 de desembre al 19 de març i, des d’allí, visita Alzira, on romandrà fins al 29 de setembre d’este mateix any. Està formada per panells i compta amb dos audiovisuals.
La mostra, molt gràfica, és un homenatge a la importància que ha tingut i té el taronger com a arbre de jardí i, posteriorment, com a productor de fruita quan a finals del segle XVIII es planten els primers horts de tarongers entre Alzira i Carcaixent per a la seua explotació agrícola i comercial.
El cultiu del taronger, convertix el paisatge de la Ribera en un extens jardí, en el qual tot versa entorn de la producció i la comercialització de la “Fruita daurada”, com s’ha arribat a identificar.
La introducció dels progressos de la Revolució Industrial durant el tercer quart del segle XIX van crear les condicions necessàries perquè, a partir de 1880, es produïra l’envol definitiu del cultiu que, fins a 1930, transformaria tota la franja litoral que s’estén entre les comarques de la Plana al nord i la Safor al sud, amb la Ribera Alta com a epicentre.
L’hort de tarongers es consolida cap a 1880 com una evolució de l’hort valencià, on el taronger ha passat a ocupar tota la superfície en règim de monocultiu en el context d’una agricultura capitalista orientada al mercat. Es convertix, d’esta manera, en símbol i imatge d’una burgesia emergent que invertix en terres buscant la rendibilitat econòmica i el prestigi social. Ja entrat el segle XX, el xicotet propietari completaria este procés transformant les seues parcel·les en tarongerars.
Entre 1880 i 1930 la bellesa d’este paisatge monopolitzat pel taronger va centrar l’atenció d’escriptors, poetes, pintors, fotògrafs, directors de cine, etc. que van buscar la inspiració en diferents espais dels pobles de la Ribera on les especials qualitats li concedixen una caràcter sublim. Les visions culturals van contribuint a crear i difondre una imatge de l’hort de tarongers, del paisatge, de les persones que ho habiten, i del territori on es cultiva, que va passar a ser apreciat com un autèntic verger.
Les imatges actuals ens mostren com les qualitats estètiques que van transmetre les diferents manifestacions culturals encara continuen presents. Però la crisi sense retorn de la citricultura valenciana planteja una reflexió sobre el futur d’este entranyable paisatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada