És
fonamental la participació real i efectiva de la societat civil i la
transparència en la política de l'aigua
ASSUT DE LA MARQUESA DE CULLERA
|
A causa de la polèmica generada per
l’esborrany de Reial Decret de delimitació de l’àmbit
territorial de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer i la
composició del seu Consell de l'Aigua, Xúquer Viu considera que
cal superar l’estèril confrontació territorial i posar-se a
treballar conjuntamet i seriosament per millorar la salut del riu i dels
seus ecosistemes associats.
La
millor garantia de tindre aigua suficient i de qualitat en el futur
és complir estrictament la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), és a
dir, aconseguir el bon estat de les masses d'aigua: rius, aqüífers,
brolladors i zones humides. Xúquer Viu lamenta que polítics,
administracions i usuaris privatius encara no hagen comprés aquest
canvi de paradigma introduït per la DMA, en vigor des de fa 13 anys,
i continuen capficats en la vella política de l’aigua:
l’apropiació de l’aigua per satisfer els interessos particulars
a costa de la sobreexplotació i l’esgotament de rius, aqüífers i
zones humides.
Segons Xúquer Viu, és particularment
greu la deriva dels governs autonòmics que, lluny de treballar
coordinadament pel be comú, practiquen l’apropiació territorial
de l’aigua per afavorir usos privatius en detriment del propi
ecosistema fluvial del què depenen. El deteriorament dels
ecosistemes aquàtics és palpable des de fa dècades i la fugida cap
endavant no farà més que agreujar-lo.
Per
a Xúquer Viu el camí a seguir és clar: protegir i recuperar els
nostres ecosistemes aquàtics i els nostres paisatges d'aigua. A la
conca del Xúquer això implica recuperar l'aqüífer de la Manxa
Oriental; establir i complir uns cabals ecològics que siguen
suficients i amb aigua de bona qualitat per recuperar la vida als
rius del Xúquer i l’Albufera; recuperar el bosc de ribera i
l'espai fluvial dels rius que, entre altres coses, col·laboren a la
prevenció d'inundacions; reconèixer i promoure el paper d’una
agricultura adaptada al territori i respectuosa amb el medi ambient;
garantir l’aigua de millor qualitat per a l'abastiment de les
poblacions; revisar les concessions dels usos privatius per
racionalitzar-los i adaptar-los a la disponibilitat real de recursos;
aplicar els principis de recuperació dels costos dels serveis de
l’aigua i qui contamina paga; incrementar la transparència de la
gestió de l’aigua...
En
aquest sentit, Xuquer Viu afirma que cal que l’espai de
participació de la societat civil en la planificació i la gestió
de l’aigua s’eixample i aprofundeixe significativament ja que ara
sols hi participen els representants dels interessos privatius al
voltant de l’aigua. La representació dels interessos comuns
–ambientals, usos ciutadans, usos comuns- ha d’equilibrar-se a la
dels privatius, i incorporar mecanismes efectius de transparència,
accés a la informació i rendició de comptes per part de
l’administració i tots els agents involucrats en la gestió de
l’aigua. Això requereix una actualització a la realitat social de
la Llei d’Aigües i dels reglaments que la desenvolupen, així com
de l’administració i els gestors de l’aigua.
Les
successives sentències del Tribunal Suprem i Constitucional des de
2004 han posat de manifest la necessitat d’adaptar l’àmbit
territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer a
l’ordenament jurídic. L’estratègia de l’estruç adoptada pels
successius responsables polítics, amb solucions provisionals que
tanquen la qüestió en fals, ja s’ha mostrat inviable –amb un
procés de planificació paralitzat des de fa 3 anys- i eternitzarà
el desgovern de l’aigua així com el deteriorament ambiental al
Xúquer. Si l’opció preferida és la configuració d’una
demarcació hidrogràfica mixta, que incloga conques
intercomunitàries i internes, el que haurien de fer és modificar
la Llei d'Aigües perquè contemple aquesta configuració i definisca
els mitjans organitzatius necessaris per a la seua gestió, d’acord
amb la DMA, la Constitució, els Estatuts d'Autonomia i la doctrina
del Tribunal Constitucional.
La
solució no és renunciar a competències autonòmiques, sinó
exercir-les amb responsabilitat i en coordinació amb la resta de
nivells de govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada