dijous, 7 de febrer de 2013

ESTE MATÍ S’HA INAUGURAT LA FATXADA RESTAURADA DE L´ANTIC CONVENT DE SANTA LUCÍA D’ALZIRA


 L’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, junt amb Juan Martínez, en representació de l’empresa Martínez Cano Canàries S.A, ha inaugurat este matí la restaurada fatxada de l’antic convent de Santa Lucía en el carrer major Sant Maria.
Una restauració que és fruit d’un conveni, que es va firmar fa prop d’un any, per part de l’Ajuntament d’Alzira i l’empresa propietària de l’immoble.
La finalitat d’esta intervenció ha sigut la de recuperar i conservar les fatxades de l’immoble de l’antic convent, que consta de tres cossos diferenciats, com són, la fatxada del convent, la fatxada del temple i la fatxada d’un magatzem, que donen al carrer Sant Lucía y al carrer major Sant Maria.
Este front d’edificis està inclòs, pel seu valor històric artístic, com Bé de Rellevància Local (BRL) en el catàleg de Béns i Espais Protegits, així com també, es troba dins del conjunt històric de la Vila, declarat Bé d’Interés Cultural. Per si mateixa, la fatxada de l’església és Bé d’Interés Cultural, per figurar en la seua portada l’escut heràldic de la ciutat. Per tot el que s’ha dit, el citat immoble és un destacat element del patrimoni local alzireny que gaudix de l’interés comú de protecció i adequada recuperació.
Cal destacar que durant el procés de restauració, concretament en les excavacions arqueològiques dutes a terme pel MUMA, es va descobrir un fragment d’un mur de l’època medieval, que podria atribuir-se al que se cita en la Crònica de Jaume I al descriure el pacte que realitza per a la rendició d’Alzira. Per este motiu s’ha instal·lat un monòlit commemoratiu.

Restauració

La restauració d’esta fatxada s’ha abordat sense cap predisposició, intentant dialogar amb l’edifici, i així entendre les seues necessitats. S’ha realitzat un treball el més objectiu possible, per mitjà de la col·laboració interdisciplinària. L’edifici demandava suturar les perforacions impròpies de la seua fatxada que, a manera de ferides, havia patit en acte de servici durant els seus quasi 500 anys d’existència.
Per mitjà de tècniques d’estratigrafia murària, s’ha realitzat la lectura material dels paraments, per a analitzar els seus elements compositius, la materialitat, les llindes de fusta i els arcs allindats de rajola.
Només a partir d’este moment de comprensió i enteniment, van començar els treballs propis de restauració, sent al principi el bisturí, la ferramenta més utilitzada per a eliminar les múltiples capes de pintures amb què, històricament, es van revestir els artificis i la sanefa d’acabat marmori que, a manera de garlanda, embolica la fatxada barroca del convent i la portada neoclàssica de la capella.
La intervenció principal en els murs, ha consistit a cegar l’obertura indiscriminada de buits, no sols per a recuperar la seua imatge primigènia, sinó també per a recuperar la seua funció sustentadora.
En el revestiment, s’han utilitzat morters de calç natural pura NHL-3 armats amb mallatex, per a fer els murs transpirables als gasos migrants i així evitar fissures.
Finalment, estos morters de calç s’han recobert amb pintura natural eco-compatible de terres pintades naturals a base de calç en pasta pura seleccionada CL 90-S. El color triat ha sigut el resultat de l’estudi estratigràfic dels colors, amb els que inicialment va ser pintat l’edifici.
Els artificis han sigut completats i les motlures de rajola de les cornises, han sigut pintades en color de terres naturals i aplicat en forma de veladures.

El convent va ser construït per reial orde de l’any 1536, per a la comunitat de monges agustines, i va ser un dels millors dotats de la ciutat, al comptar amb la protecció de Margarita d’Àustria. La fundació de l’hospital, s’atribuïx al notable Pere Esplugues, senyor de la Pobla Llarga, que potser sense saber-ho, va retornar este immoble, a l’ús inicial d’atenció als malalts. A partir de 1642, els jurats de la Vila acorden l’ampliació de l’edifici, dependències i església.
Amb la desamortització de Mendizábal de 1836, es va extingir l’orde conventual de les Agustines, però va continuar l’ús d’hospital.
L’any 1886 i per falta d’espai, l’ús hospital es va traslladar a l’exconvent de Caputxins, mantenint el nom d’Hospital de Santa Lucía, en record d’este convent que, al quedar sense ús, va ser abandonat, i venut per parts, sent esta la causa de la perduda de la major part del conjunt conventual.
Finalment va ser adquirit per Pedro Martínez Cano, per a establir una empresa familiar de reciclatge.
L’edifici ha patit durant els seus 477 anys d’història, amputacions, alteracions i modificacions, amb la finalitat d’adequar-ho a l’ús que en cada època se li ha exigit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada