L’alcaldessa d’Alzira, Elena
Bastidas, junt amb Juan Martínez, en representació de l’empresa
Martínez Cano Canàries S.A, ha inaugurat este matí la restaurada
fatxada de l’antic convent de Santa Lucía en el carrer major Sant
Maria.
Una
restauració que és fruit d’un conveni, que es va firmar fa prop
d’un any, per part de l’Ajuntament d’Alzira i l’empresa
propietària de l’immoble.
La
finalitat d’esta intervenció ha sigut la de recuperar i conservar
les fatxades de l’immoble de l’antic convent, que consta de tres
cossos diferenciats, com són, la fatxada del convent, la fatxada del
temple i la fatxada d’un magatzem, que donen al carrer Sant Lucía
y al carrer major Sant Maria.
Este
front d’edificis està inclòs, pel seu valor històric artístic,
com Bé de Rellevància Local (BRL) en el catàleg de Béns i Espais
Protegits, així com també, es troba dins del conjunt històric de
la Vila, declarat Bé d’Interés Cultural. Per si mateixa, la
fatxada de l’església és Bé d’Interés Cultural, per figurar
en la seua portada l’escut heràldic de la ciutat. Per tot el que
s’ha dit, el citat immoble és un destacat element del patrimoni
local alzireny que gaudix de l’interés comú de protecció i
adequada recuperació.
Cal
destacar que durant el procés de restauració, concretament en les
excavacions arqueològiques dutes a terme pel MUMA, es va descobrir
un fragment d’un mur de l’època medieval, que podria atribuir-se
al que se cita en la Crònica de Jaume I al descriure el pacte que
realitza per a la rendició d’Alzira. Per este motiu s’ha
instal·lat un monòlit commemoratiu.
Restauració
La
restauració d’esta fatxada s’ha abordat sense cap predisposició,
intentant dialogar amb l’edifici, i així entendre les seues
necessitats. S’ha realitzat un treball el més objectiu possible,
per mitjà de la col·laboració interdisciplinària. L’edifici
demandava suturar les perforacions impròpies de la seua fatxada que,
a manera de ferides, havia patit en acte de servici durant els seus
quasi 500 anys d’existència.
Per
mitjà de tècniques d’estratigrafia murària, s’ha realitzat la
lectura material dels paraments, per a analitzar els seus elements
compositius, la materialitat, les llindes de fusta i els arcs
allindats de rajola.
Només
a partir d’este moment de comprensió i enteniment, van començar
els treballs propis de restauració, sent al principi el bisturí, la
ferramenta més utilitzada per a eliminar les múltiples capes de
pintures amb què, històricament, es van revestir els artificis i la
sanefa d’acabat marmori que, a manera de garlanda, embolica la
fatxada barroca del convent i la portada neoclàssica de la capella.
La
intervenció principal en els murs, ha consistit a cegar l’obertura
indiscriminada de buits, no sols per a recuperar la seua imatge
primigènia, sinó també per a recuperar la seua funció
sustentadora.
En
el revestiment, s’han utilitzat morters de calç natural pura NHL-3
armats amb mallatex, per a fer els murs transpirables als gasos
migrants i així evitar fissures.
Finalment, estos morters de calç
s’han recobert amb pintura natural eco-compatible de terres
pintades naturals a base de calç en pasta pura seleccionada CL 90-S.
El color triat ha sigut el resultat de l’estudi estratigràfic dels
colors, amb els que inicialment va ser pintat l’edifici.
Els
artificis han sigut completats i les motlures de rajola de les
cornises, han sigut pintades en color de terres naturals i aplicat en
forma de veladures.
El
convent va ser construït per reial orde de l’any 1536, per a la
comunitat de monges agustines, i va ser un dels millors dotats de la
ciutat, al comptar amb la protecció de Margarita d’Àustria. La
fundació de l’hospital, s’atribuïx al notable Pere Esplugues,
senyor de la Pobla Llarga, que potser sense saber-ho, va retornar
este immoble, a l’ús inicial d’atenció als malalts. A partir de
1642, els jurats de la Vila acorden l’ampliació de l’edifici,
dependències i església.
Amb
la desamortització de Mendizábal de 1836, es va extingir l’orde
conventual de les Agustines, però va continuar l’ús d’hospital.
L’any
1886 i per falta d’espai, l’ús hospital es va traslladar a
l’exconvent de Caputxins, mantenint el nom d’Hospital de Santa
Lucía, en record d’este convent que, al quedar sense ús, va ser
abandonat, i venut per parts, sent esta la causa de la perduda de la
major part del conjunt conventual.
Finalment va ser adquirit per Pedro
Martínez Cano, per a establir una empresa familiar de reciclatge.
L’edifici ha patit durant els seus
477 anys d’història, amputacions, alteracions i modificacions, amb
la finalitat d’adequar-ho a l’ús que en cada època se li ha
exigit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada