dilluns, 26 de novembre de 2012

EL RC ALZIRA ACONSEGUIX LA PRIMERA VICTÒRIA DE LA TEMPORADA DAVANT DEL LÍDER (20-10)



Amb el mèrit afegit d’haver-ho fet amb cinc baixes d’última hora. Si el dijous l’única baixa era Ximo Fraile, a última hora queien de la llista Antoni Tolmos, Javier Gómez i Salva Llorens per lesió, i José Vicent i Fran Villalba per causes laborals i personals.
Si en la jornada anterior, després del partit davant el CAU "B", van créixer les crítiques a l’equip pel mal joc i l’afonament físic de la segona part, ara, és just reconéixer la gran reacció de l’equip, després d’una setmana d’autocrítica i ambient enrarit. La preparació d’este partit va ser per tant especial, el cos tècnic volia reparar "danys" i recuperar l’autoconfiança dels jugadors.

El partit va resultar molt igualat i de gran qualitat tècnica. L’Alzira va eixir disposat a prendre la iniciativa i molt prompte, en el minut sis, la transformació de l’assaig va anar a càrrec d’Alex Palop, que tornava a la titularitat (7-0). L’Akra va anar recuperant lentament el colp, i poc abans del descans, aconseguia el seu assaig per mitjà d’un dels seus potents davanters que no van poder transformar (7-5). Amb este resultat s’arribava al descans.
El partit estava en l’aire, però res més iniciar-se el segon temps, la davantera alzirenya llança un baló en profunditat que captura, afavorit pel bot de l’oval, Iñaki Alonso que aconseguix un assaig en el cantó, la qual cosa no va suposar un problema per al "canoner" Alex Palop, que de nou va aconseguir passar el baló entre pals (14-5). L’Akra no aconseguia inquietar a l’Alzira, seguien sense trobar el seu joc, però a la mitat de la segona part aconseguien ficar-se en el partit amb un nou assaig, una altra vegada sense transformar (14-10). Amb este marcador, i tenint en compte el davallada física davant del CAU, hi havia motius per a estar inquiets, però esta vegada l’equip va mantindre la pressió constant. El treball de desgast dels seus davanters en les "melés", va donar els seus fruits i els atacs alacantins encara que voluntariosos, eren cada vegada més desordenats, estaven esgotant-se, la qual cosa els va fer cometre algunes faltes que, encara que a molta distància dels seus pals, van resultar letals davant de la qualitat de l’omnipresent Alex Palop, que va sentenciar el partit amb la transformació de dos colps de castic a més de quaranta metres i escairats, dignes del mateix Wilkinson, el famós pateador de la selecció anglesa, deixant el marcador final en 20-10.
Si bé Alex va ser l’artífex de la victòria, tot l’equip va saber defendre i patir fins a l’últim minut per a aconseguir la primera victòria de la temporada.
El partit va ser dirigit pel col·legiat Sr. José Luis López Pérez, que va fer una bona labor en una trobada de gran correcció entre els dos conjunts, a pesar de la tensió final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada