dimarts, 9 d’agost del 2011

SUECA ESDEVÉ LA CAPITAL CULTURAL DE LA RIBERA AMB LA MOSTRA DE MIM

En el moment de tancar aquesta edició estival d’INFORMACIÓ DE LA RIBERA encara no s’ha presentat la programació completa de l’esdeveniment però si hem pogut esbrinar el leit motiv sobre el qual planejaran moltes de les propostes de teatre de carrer i de teatre de sala que es podran gaudir enguany a la capital de la Ribera Baixa. Ben sabut és que la Mostra Internacional de Mim a Sueca tots els anys ens presenta tot aqueix ample ventall de possibilitats escèniques que tenen com a principal element comunicador el mim, el cos i el gest de l’intèrpret; des de les propostes més clàssiques fins a –i sobretot– les més innovadores, contemporànies i suggerents. Però també és conegut que aquest original festival tots els anys incideix en qualsevol dels aspectes de la creació teatral per tal de sorprendre’ns i per tal de provar a fer un “més difícil encara”. Si en anteriors edicions aquest eix central l’han protagonitzat la relació entre el circ i el teatre, el sentit social i crític del teatre de gest, els límits entre el mim i la dansa, la pluridisciplinarietat de les arts o un passeig per la història del teatre gestual, enguany el festival ens presenta el qüestionament del concepte «teatre gestual de repertori», una “marca” que  encara no s’ha batejat i que ara s’inventa el director del festival, Abel Guarinos, per tal de fer-nos veure que fins l’arribada del cinema i —sobretot— del vídeo era pràcticament impossible tenir un guió de teatre gestual, perquè era molt difícil escriure els xicotets detalls de tota interpretació fonamentalment mímica. Guarinos ens explica com “des de la democratització de l’ús del vídeo, a finals del segle XX, les companyies han pogut gravar els seus espectacles;  és per això que ara és ben fàcil reposar o revisitar tant les accions dels mestres del cinema mut —com Buster Keaton, de qui es podran veure dos singulars reposicions o aprofitaments del seu material— com d’aquells espectacles que foren ben exitosos a la dècada dels 80 i 90 —com ara El dolçainer de Tales, de Xarxa Teatre, i Muuu!, d’Yllana Teatro».
I així fins a arribar a una quinzena d’espectacles diferents i atractius —que es donaran a conéixer a principi de setembre— on s’ha intentat que les companyies professionals conegudes tinguen cabuda al costat d’altres artistes de prestigi internacional menys coneguts a les nostres terres i —també com sempre— al costat de noves companyies professionals valencianes a les quals el festival mima i presenta davant el públic, davant la crítica i davant els seus companys de professió. Des del festival no obliden mai que el començament de moltes companyies professionals valencianes va íntimament lligat a la programació del MIM: El Pont Flotant, Teatre de l’Ull, Maduixa Teatre, Engrata Teatre, Scura Splats, Punto Clown,... Com no ens obliden tampoc d’incloure tots els anys un apartat pedagògic i formatiu destinat fonamentalment a actors i ballarins professionals que enguany —per tal de continuar amb el leit motiv específic de la 22 edició— comptarà amb una classe magistral a càrrec del reiteradament premiat coreògraf i director Ramon Oller, que ens parlarà de la transmissió gestual del teatre al món de la dansa. El coreògraf català ens té reservada una sorpresa per al començament de la xerrada, i tot fa preveure que ballarà una peça curta de nova creació.
Tot un ventall de possibilitats, pel que ja s’intueix, i que del 14 al 18 de setembre tindrem al MIM, un festival organitzat i patrocinat per la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sueca, Teatres de la Generalitat Valenciana i Fundació Bancaixa en el qual hi participen també l’INAEM-Ministeri de Cultura —que ho fa per primera vegada—, la Diputació de València, l’Institut Francés-Ambassade de France, el Govern de Canàries, i diverses empreses com Fustes Bonet, Dodinuf, Xocolates Comes, els pintors Pinder MyM, Aluminis i carpes Llorens Pérez  i —entre d’altres, però des de 1990— l’Associació Cultural Lluna Plena Teatre. Un bon exemple que el MIM també és recolzat –en la modesta mesura de cadascú– per la societat civil, com també ho testifiquen per una banda els diversos Off-Mims que organitzen paral·lelament cafeteries i pubs de la ciutat, i, per una altra part –però molt especialment– els més de vint mil espectadors que han visitat cadascuna de les últimes edicions i a qui el festival mima any rere any i sense descans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada