divendres, 30 d’agost de 2013

ELS POBLES DE LA VALL I XÚQUER VIU RECLAMEN L'ACCÉS LLIURE A L'ASSUT DE CARCAIXENT


Malgrat la pluja desenes de persones es concentren davant la tanca que impedeix l'accés

Malgrat l'abundant pluja que aquest matí ha caigut a la comarca de la Ribera, desenes de persones han participat en la concentració que Xúquer Viu ha convocat en recolzament dels veïns i veïnes de Sumacàrcer, Càrcer, Antella, Alcàntera i altres de la Vall Farta.
Entre els concentrats han participat distints regidors de Sumacàrcer, Càrcer i Antella. El regidor de Medi Ambient de Sumacàrcer Manuel Sancho ha informat de les gestions que estan realitzat a nivell jurídic el seu ajuntament per l'obertura del camí d'accés al paratge de l'Assut de Carcaixent que mai s'hauria d'haver tancat.
Per la seua part Pep Botella, regidor de Càrcer, ha comentat que aquest és el primer estiu de la seua vida que no ha pogut accedir al paratge. Els assistents usuaris de l'espai mostraven la seua perplexitat per l'actuació de la Sèquia de Carcaixent tancant un pas secular que consideren públic.

Roger Pons, president de Xúquer Viu, ha procedit a la lectura del Manifest que diu el següent:
Al llarg dels temps ha existit una bona relació entre la Sèquia de Carcaixent i Sumacàrcer i els altres pobles de la Vall. Fins els anys 70 vivia en la casa el sequier i la seua família i quan algú s’acostava allí era ben rebut i notaves que s’alegraven. Per això per Pasqua era un dels destins que les famílies i les colles triaven per anar a regolar la mona.
I a l’estiu solia acudir molta gent a l’assut a nadar i fins i tot a passar el dia. Per sant Jaume i la Mare de Deu d’agost venia gent sobretot de Cotes, Càrcer i d’Alcàntera amb els carros i amb les bicicletes. Més endavant ja venia la gent amb les motos i amb els cotxes. Per aquella època era un lloc molt apreciat per la possibilitat de gaudir de l’aigua i de la bellesa de l’entorn.
Al llarg dels temps s’ha accedit a l’assut pel camí que passa pel costat de la casa de la séquia de Carcaixent, travessa la séquia Escalona per un pont i arriba a l’assut.
Després de la Pantanada l’assut i la séquia van resultar molt danyades i van ser reconstruïdes amb fons públics de tots els ciutadans. Després de les reparacions el sequier ja no va tornar a habitar a la casa i va quedar buida fins que fa uns anys decidiren llogar-la com a casa rural.
Un dia van posar una porta impedint el pas de vehicles i permetent el pas de vianants, fins que fa uns mesos posaren una tanca tot al voltant del terreny que impedeix als ciutadans anar a l’assut pel camí que han utilitzat secularment. La Sèquia de Carcaixent s’ha apropiat d’un camí que és públic, com ho és el riu i els seus espais d'aigua.
Si la Sèquia de Carcaixent vol preservar la intimitat de la gent que utilitza la casa ho ha de fer sense eliminar el dret a pas dels ciutadans, en el cas contrari estarà fent una apropiació indeguda d’un espai públic i podrà ser acusada de tal fet en els tribunals.
Els veïns de Sumacàrcer, Beneixida, Alcàntera, Carcer i Cotes volem passar a l’assut com s’ha pogut fer des de temps immemorials. Volem anar a aquest indret i gaudir del riu en un racó tan bonic que és de propietat pública.
Exigim la retirada immediata de la porta que impedix el pas als vianants.
No hem de permetre la privatització dels espais d'aigua i exigim el lliure accés als mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada