El
nou òrgan Mossén Cabanilles consta de 49 registres repartits entre
l’òrgan major, la cadereta, l’expressiu, els ecos, la batalla i
el pedal; té tres teclats i el teclat de pedal i un total de 3.700
tubs.
La
Basílica de Sant Jaume viurà diumenge que ve 24 de juny l’acte de
benedicció del nou òrgan que portarà el nom de l’organista més
insigne de la ciutat, Joan Baptista Cabanilles, del qual se celebra
enguany el tercer centenari de l’aniversari de la seua mort.
L’acte
estarà presidit pel degà de la Catedral de València,
l’algemesinense Emili Aliaga, i començarà amb el cant de les
Vespres a càrrec del Cor Cabanilles i l’Orquestra de la Schola
Cantorum, el Cor de Gregorià de la Basílica i els organistes
Vicente Ros i Josep Vicent Giner, a més dels organistes que
habitualment acompanyen la litúrgia en la Basílica. A continuació,
el Cor Cabanilles oferirà un concert en què s’interpretaran peces
de Cabanilles, Mendelssohn, un “Te Deum” de Haydn i el Salm 150
de Cessar Frank.
El
nou òrgan Mossén Cabanilles, el segon més gran de la Comunitat
Valenciana, consta de 49 registres repartits entre l’òrgan major,
la cadereta, l’expressiu, els ecos, la batalla i el pedal. Tres
teclats i el teclat de pedal, amb un total de 3.700 tubs. En
l’elaboració dels tubs de fatxada s’ha recuperat la tradició
barroca valenciana, tal com estava l’òrgan antic de la mateixa
Catedral, de fer els tubs repujats, uns en forma d’espiral, altres
en formes de rombes, donant així un relleu i una lluminositat
espectaculars.
Aquesta
gran obra, que commemora el tercer centenari de la mort de Juan Bta.
Cabanilles en la seua ciutat natal, ha sigut possible gràcies a la
col·laboració de nombroses persones i institucions públiques i
privades, entre les quals es troba l’Ajuntament d’Algemesí, la
Diputació de València o la Fundació Caixa Rural
d’Algemesí i la Fundació Pere Compte. També s’han dut a terme
col·laboracions personals a través d’una campanya d’apadrinament
de tubs i els més menuts en apadrinament de tecles.
L’òrgan
actual, que en el moment de la benedicció sonarà a menys del 50 %de
la totalitat de l’instrument, és el quart òrgan que s’inaugurarà
des de la construcció de la basílica a finals del s. XVI. L’òrgan
actual recupera una peça del primer òrgan ( que es va salvar de la
guerra del 36 ) del s. XVII, després d’haver sigut restaurada, i
que servix de base a la tribuna sobre la qual s’eleva l’òrgan.
Popularment se la coneix com la “cara de baix de l’orgue” i és
una al·legoria dels vents del món que complixen les ordes d’Èol,
déu del vent, ja que l’òrgan és un instrument de vent.
L’Associació
d’Amics de l’Òrgan s’encarregarà del seu manteniment i de
regular el seu ús, al servei de la litúrgia, però també obert
al món acadèmic, perquè alumnes del conservatori puguen estudiar,
i al món de la cultura per a poder realitzar concerts. L’òrgan
serà a més un dels elements importants que intervé en la Festa de
la Mare de Déu de la Salut, declara recentment Patrimoni de la
Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, ja que tant en la
litúrgia de les Vespres i l’Eucaristia, com en les tres
processons, intervé l’òrgan acompanyant a l’orquestra o bé les
dolçaines i tabales, i sobretot, el cant del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada