L'autor
va dir que el llibre és "un cant a l'esperança" que l'ha
fet ser una millor persona
Prop
d'un centenar de persones van assistir a l'acte de presentació del
poemari autobiogràfic "La flor extraviada", de l'artista
d'origen cubà establert a Antella Abel Dávila Sabina, celebrat en
una de les sales del Museu de la Ciutat de València.
Manel
Alonso Català, Imma López i Elena Escribano van ser els encarregats
de presentar davant del públic aquest primer llibre de poemes d'Abel
Dávila (Cienfuegos, 1973), que està escrit, segons apuntaren, amb
un llenguatge "senzill i perfecte, proper i commovedor" .
"Si hi ha una cosa que m'agrada és la llibertat. Sé és lliure
o no és. L'home, com una flor, necessita de nutrients, d'amor, de
terra. Aquest poemari és un cant a l'esperança, una obra que m'ha
fet ser millor persona ", va dir un emocionat Abel Dávila
durant la presentació del llibre, on arrela, "des del dolor i
la distància", en la recerca de la reconciliació i la gratitud
amb els éssers estimats de la seua Cuba natal.
Durant l'acte, que va estar amenitzat
pel guitarrista d'origen cubà Ernesto Urra, es van llegir alguns
dels 37 poemes de "La flor extraviada", editada per
Germania.
"Allà,
en l'espai buit, on la flor s'extravia, habita l'esperança",
resa la contraportada de l'obra que forma part de la col·lecció
Viatge al Parnàs. La professora Elena Escribano va agrair a Dávila
el fet d'animar-se a escriure aquest llibre que "ara deixa de
ser només teu per pertànyer a tots".
Després de la protocol·lària
signatura de llibres per part de l'autor, va tenir lloc un vi d'honor
al vestíbul del Museu.
Llicenciat en Belles Arts per
l'Institut Superior d'Art de l'Havana, l'escriptor i pintor establert
i amb estudi a Antella des de 2007, ha dedicat la major part de la
seua trajectòria a l'àmbit museístic, sense abandonar mai la
creació plàstica. Dávila, qui assegura escriure impulsat per
trobar l'equilibri entre la imatge i la paraula, ha participat en
diverses exposicions i recitals poètics, i és actualment alumne del
taller de poesia de la UPV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada