El
passat dia 13 de maig el “Consejo del Agua de la Cuenca” del riu
Xúquer va acordar aprovar, amb el vot en contra del representant
dels regants del riu Xúquer, el document anomenat “Esquema de
Temas Importantes” que recull la petició dels regants del riu
Vinalopó perquè es faça una nova pressa d’aigua del riu des de
Cortes de Pallás i s’elimine la limitació a 80 Hectòmetres
cúbics anuals d’aigües sobrants que te actualment assignat el
transvasament Xúquer – Vinalopó.
Eixe
document, que fou també aprovat eixe mateix dia per l’anomenat
“Comité de Autoridades Competentes de la Demarcación Hidrográfica
del Júcar” (integrat per representants del govern central i
autonòmics afectats), forma part de l’esborrany del nou Pla
Hidrològic de Conca del riu Xúquer que està redactant el Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
Des
de que l’any 2005 es va aprovar l’actual traçat del
transvasament del riu Xúquer des de la pressa en l’Assut de la
Marquesa en el terme de Cullera, i una vegada conclogueren l’any
2010 les obres de conducció, les aigües transvasades han estat a
disposició del usuaris del Vinalopó i han permès els seu ús per a
la finalitat de regadiu que ha sigut des del primer moment la
inicialment prevista per a eixe projecte.
Malgrat l’oposició frontal de molts
ajuntaments, regants i entitats representantives de la comarca a
qualsevol canvi en el lloc de la pressa d’aigües per al
transvasament i a qualsevol increment dels límits màxims de cabal
d’aigua que pot ser transvasada, el govern del PP a la Generalitat
porta anys manifestant-se a favor de la construcció d’una nova
pressa per al transvasament Xúquer – Vinalopó, tornant a obrir el
debat tancat l’any 2005, ja siga en Antella o en Cortés de Pallás,
sense que els representants del mateix PP a la comarca de La Ribera o
la província mostren la més mínima oposició.
El
més greu de tot és que, mentre tot això passa, els governs central
i autonòmic es neguen a donar una reserva d’aigua pròpia per al
consum humà de la comarca en el repartiment d’aigua des del riu
Xúquer, argumentant que no es poden incrementar les demandes d’aigua
ja previstes en l’actual Pla de Conca del riu, i els ciutadans de
la comarca de la Ribera que pateixen greus problemes de
subministrament d’aigua potable (per la contaminació dels aquïfers
d’on han tingut que subministrar-se fins al moment) han de negociar
amb els regants de la comarca l’intercanvi de cabals d’aigua de
les seues concessions la qual cosa implica indemnitzacions
econòmiques, que poden supossar un greu increment en el cost final
de l’aigua potable.
La
proposta que ha fet el govern de la Generalitat als tretze
ajuntaments dels municipis necessitats urgentment ara d’aigua no
contaminada (Albalat de la Ribera, Algemesí, Alzira, Benicull,
Carcaixent, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà,
Riola i Sueca), ha sigut la constitució d’una Comunitat d’Usuaris
amb els regants, per la qual els regants intercanviaran part de
l’aigua que tenen atribuïda en les seues concessions del riu
Xúquer per aigua dels aqüífers de les concessions que tenen els
pobles i podran traure, en cas que ho necessiten, eixa aigua del pous
“de sequera” que es van fer fa uns anys.
L'intercanvi o cessió d'aigües entre
usuaris, partint del fet que els titulars de la concessió de les
aigües del riu Xúquer seran sempre les comunitats de regants, no
garanteix que aquestes, en situació de necessitat (episodis de
sequera que deixaren sense cabals suficients l'aqüífer del que
extreuen l'aigua dels "pous d'emergència"), resolgueren
unilateralment l'acord de cessió (tornant a disposar lliurement de
la dotació d’aigua de la concessió de la que són titulars del
riu Xúquer) o fixen condicions addicionals als acords actuals, sense
que els ajuntaments afectats poguessen impedir-ho.
També
cal tenir en compte que el fet que les Comunitats de Regants del
Xúquer (Sèquia Reial ...) no abonen quantitat en concepte de cànon
o tarifa per l'ús d'aigua de regadiu a l'Estat, i que vagen a cobrar
(en concepte de "costos de substitució de recursos superficials
per subterranis) dels usuaris dels municipis de la comarca de la
Ribera 0,02 € / m3 del cabal de les concessions que té assignat
cada poble dels seus pous actuals, més 0,05 € / m3 per l’aigua
superficial del Xúquer utilitzada realment, fa que en el cas de els
municipis de la comarca per als quals s'ha previst l'obra (amb un
consum estimat en 30 hm3/any), el cost total a abonar a les
comunitats de regants podria arribar a la quantitat de 2,1 milions d
'€ a l'any.
En
una situació "normal" les Comunitats percebran aquestes
quantitats sense fer cap despesa complementari al que actualment
tenen. Només en els casos en què la dotació d'aigua que tenen
assignada (uns 500 Hm3/any incloent els regants del Canal Xúquer -
Túria), amb la reducció dels 30 hm3 que es destinarà com a màxim
l'ús de subministrament d'aigua potable dels municipis de la Ribera,
no siga suficient per a les seues necessitats, es veuran obligats a
posar en funcionament els pous, en cas contrari els "ingressos"
seran "nets" sense obligació de justificar la despesa real
que això els haja provocat com a contrapartida.
És
un autèntic "negoci" per a les comunitats de regants que
"venen" l'aigua que tenen en concessió (per la qual ara no
paguen res) als usuaris de la comarca per a l'ús d'aigua potable.
De
la mateixa manera, cal valorar el fet que les Comunitats d’Usuaris
només estan previstes en la llei per al cas de "usuaris de
l'aigua i altres béns del domini públic hidràulic d'una mateixa
presa o concessió s'han de constituir en comunitats d'usuaris"
(art. 81) i per al cas de formalització de contractes de cessió de
aigua entre diversos usuaris per existir "massa d'aigua
subterrània està en risc de no assolir un bon estat quantitatiu o
químic" (art. 56).
En
canvi l'art. 89 de la Llei estableix que "1. L'atorgament de les
concessions per a proveïment a diverses poblacions estarà
condicionat al fet que les corporacions locals estiguen constituïdes
a aquests efectes en mancomunitats, consorcis o altres entitats
semblants, d'acord amb la legislació per la qual es regeixin, o que
totes reben l'aigua a través d'una mateixa empresa concessionària.
2. Amb independència del seu estatut jurídic, el consorci o
comunitat de què es tracti elaborarà les ordenances previstes en
l'art. 81 ".
Segons l’ esborrany del conveni de
constitució de la Comunitat d'Usuaris que ha proposat la
Generalitat, l'Assemblea de la mateixa (el màxim òrgan de govern)
prendrà els seus acords per majoria, atenent al vot ponderat segons
el volum d'aigua que correspon a cada membres segons la concessió
que tenen atorgada, amb la qual cosa és evident que els ajuntaments
quedaran en total minoria enfront de les Comunitats de Regants.
La
"salvaguarda" que estableix respecte que es respectarà
sempre "la paritat entre usuaris d'abastament i usuaris de
regadiu", a més de portar a una confusa interpretació, en el
millor dels casos només suposaria que un vot de les Comunitats de
Regants amb el suport d'un únic Ajuntament (per xicoteta que siga la
seva concessió en m3 i, per tant, el seu dret a vot a l'Assemblea)
els portaria a tenir la majoria per prendre qualsevol acord.
Això
deixa realment "en mans" de les comunitats de regants totes
les decisions importants, com a futures modificacions de tarifes a
pagar, règim d'usos d'aigües, alteracions de les condicions de
l’intercanvi.
A
eixes qüestions, cal afegir el fet que si s'afirma per part de la
Generalitat que el cost d'explotació i manteniment de la
infrastructura, juntament amb l'amortització de les obres executades
per la Generalitat no finançades amb fons europeus, suposarà un
cost estimat per als usuaris de 0,30 € / m3, arribem a un cost
total per al usuaris d'uns 9 milions d '€ a l'any, xifra que es
considera excessiva.
Mentre al Vinalopó es ressuscita el
seu projecte de l’any 2010 de qualificar com “aigua mineral” la
captació de la Comunitat de Regants de Villena i vendre-la a una
multinacional, deixant de regar amb eixa aigua prop de 200 hectàrees,
i simultàniament reclamen “aigua de qualitat” del transvasament
del riu Xúquer, considerant que l’aigua transvasada des de l’Assut
de Marquesa no és adequada per als usos que demanen, que ara
incorporen usos de consum humà i terciaris als usos agrícoles
prevists inicialment en el Pla de Conca vigent.
La
comarca de la Ribera no pot permetre que es transvase aigua del riu
Xúquer, des d’altres llocs ubicats en la part superior del riu. Al
mateix temps, ha de quedar garantida una concessió d’aigua del riu
pròpia per al consum humà dels seues ciutadans, que no depenga de
detraure cabals de les concessions que actualment tenen assignats els
regants de la comarca, ni els seus veïns poden suportar uns augments
exponencials del cost de l’aigua potable que reben motivats per la
necessitat d’indemnitzar als regants per la cessió de dotacions de
les seues concessions. La prioritat ha de ser el consum humà d’aigua
per a les poblacions de la comarca per on discorre el riu.
La
situació és veu discriminatòria quan es posa de manifest que
altres zones urbanes molt més allunyades del riu Xúquer (àrea
metropolitana de València, Sagunt, Albacete ...) tenen assignada una
concessió o reserva d’aigua superficial del riu per al
subministrament d’aigua per a consum humà.
L’aigua que poden rebre els regants
del Vinalopó des de la pressa de la Marquesa ha sigut i és idònia
per a les finalitats agrícoles per a les quals va ser planificada
l’obra del transvasament. El problema sorgeix per la intenció
d’alguns interessats en donar-li a eixes aigües transvasades
altres finalitats, com el consum humà en les comarques del sud del
territori valencià, i eixa demanda encara queda més en evidència
si la comparem amb la situació que es pateix a la comarca de la
Ribera.
Es
per això que, el comitè provincial acorda la següent resolució:
PRIMER.-
Mostrar l’oposició a l’execució de qualsevol altra pressa en el
riu Xúquer, llevada de la ja existent en l’Assut de la Marquesa,
destinada al transvasament Xúquer – Vinalopó.
SEGON.-
Manifestar que es considera que la pressa feta en l’Assut de la
Marquesa en el terme de Cullera per al transvasament Xúquer –
Vinalopó, i les obres executades per a la conducció d’aigües des
d’eixe punt a la conca del riu Vinalopó, suposen una garantia de
compliment dels objectius socials i ambientals assenyalats per la
Unió Europea i de les finalitats previstes pel transvasament:
pal·liar la sobreexplotació dels aqüífers de l'Alt Vinalopó amb
el tancament de pous i, per tant, regar els conreus agrícoles
afectats.
TERCER.-
Mostrar el rebuig frontal al document anomenat “Esquema de Temas
Importantes”, aprovat pel “Consejo del Agua de la Cuenca” del
riu Xúquer, que forma part de l’esborrany del nou Pla Hidrològic
de Conca del riu Xúquer que està redactant el Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, en tant puga suposar un canvi
en les condicions establertes actualment per al transvasament Xúquer
– Vinalopó.
QUART.-
Exigir al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que
s’incloga en el nou Pla Hidrològic de Conca del riu Xúquer una
concessió d’aigua pròpia i gratuïta per al subministrament
d’aigua potable des del riu per a les poblacions de la comarca de
la Ribera de manera independent a les concessions atorgades a favor
dels regants de la comarca.
CINQUÈ.-
Mostrar el rebuig a la actual proposta de constitució d’una
Comunitat d’Usuaris entre regants i municipis de la comarca de la
Ribera, considerant que el que cal és assignar una concessió pròpia
d’aigua del riu Xúquer destinada al subministrament d’aigua
potable per al consum humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada