dimarts, 25 de juny de 2013

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ COMITÈ PROVINCIAL PSPV VALENCIA: CONCESSIÓ DE AGUA EN PROPIETAT DEL XÚQUER PER A LA RIBERA


El passat dia 13 de maig el “Consejo del Agua de la Cuenca” del riu Xúquer va acordar aprovar, amb el vot en contra del representant dels regants del riu Xúquer, el document anomenat “Esquema de Temas Importantes” que recull la petició dels regants del riu Vinalopó perquè es faça una nova pressa d’aigua del riu des de Cortes de Pallás i s’elimine la limitació a 80 Hectòmetres cúbics anuals d’aigües sobrants que te actualment assignat el transvasament Xúquer – Vinalopó.

Eixe document, que fou també aprovat eixe mateix dia per l’anomenat “Comité de Autoridades Competentes de la Demarcación Hidrográfica del Júcar” (integrat per representants del govern central i autonòmics afectats), forma part de l’esborrany del nou Pla Hidrològic de Conca del riu Xúquer que està redactant el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
Des de que l’any 2005 es va aprovar l’actual traçat del transvasament del riu Xúquer des de la pressa en l’Assut de la Marquesa en el terme de Cullera, i una vegada conclogueren l’any 2010 les obres de conducció, les aigües transvasades han estat a disposició del usuaris del Vinalopó i han permès els seu ús per a la finalitat de regadiu que ha sigut des del primer moment la inicialment prevista per a eixe projecte.
Malgrat l’oposició frontal de molts ajuntaments, regants i entitats representantives de la comarca a qualsevol canvi en el lloc de la pressa d’aigües per al transvasament i a qualsevol increment dels límits màxims de cabal d’aigua que pot ser transvasada, el govern del PP a la Generalitat porta anys manifestant-se a favor de la construcció d’una nova pressa per al transvasament Xúquer – Vinalopó, tornant a obrir el debat tancat l’any 2005, ja siga en Antella o en Cortés de Pallás, sense que els representants del mateix PP a la comarca de La Ribera o la província mostren la més mínima oposició.
El més greu de tot és que, mentre tot això passa, els governs central i autonòmic es neguen a donar una reserva d’aigua pròpia per al consum humà de la comarca en el repartiment d’aigua des del riu Xúquer, argumentant que no es poden incrementar les demandes d’aigua ja previstes en l’actual Pla de Conca del riu, i els ciutadans de la comarca de la Ribera que pateixen greus problemes de subministrament d’aigua potable (per la contaminació dels aquïfers d’on han tingut que subministrar-se fins al moment) han de negociar amb els regants de la comarca l’intercanvi de cabals d’aigua de les seues concessions la qual cosa implica indemnitzacions econòmiques, que poden supossar un greu increment en el cost final de l’aigua potable.
La proposta que ha fet el govern de la Generalitat als tretze ajuntaments dels municipis necessitats urgentment ara d’aigua no contaminada (Albalat de la Ribera, Algemesí, Alzira, Benicull, Carcaixent, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà, Riola i Sueca), ha sigut la constitució d’una Comunitat d’Usuaris amb els regants, per la qual els regants intercanviaran part de l’aigua que tenen atribuïda en les seues concessions del riu Xúquer per aigua dels aqüífers de les concessions que tenen els pobles i podran traure, en cas que ho necessiten, eixa aigua del pous “de sequera” que es van fer fa uns anys.
L'intercanvi o cessió d'aigües entre usuaris, partint del fet que els titulars de la concessió de les aigües del riu Xúquer seran sempre les comunitats de regants, no garanteix que aquestes, en situació de necessitat (episodis de sequera que deixaren sense cabals suficients l'aqüífer del que extreuen l'aigua dels "pous d'emergència"), resolgueren unilateralment l'acord de cessió (tornant a disposar lliurement de la dotació d’aigua de la concessió de la que són titulars del riu Xúquer) o fixen condicions addicionals als acords actuals, sense que els ajuntaments afectats poguessen impedir-ho.
També cal tenir en compte que el fet que les Comunitats de Regants del Xúquer (Sèquia Reial ...) no abonen quantitat en concepte de cànon o tarifa per l'ús d'aigua de regadiu a l'Estat, i que vagen a cobrar (en concepte de "costos de substitució de recursos superficials per subterranis) dels usuaris dels municipis de la comarca de la Ribera 0,02 € / m3 del cabal de les concessions que té assignat cada poble dels seus pous actuals, més 0,05 € / m3 per l’aigua superficial del Xúquer utilitzada realment, fa que en el cas de els municipis de la comarca per als quals s'ha previst l'obra (amb un consum estimat en 30 hm3/any), el cost total a abonar a les comunitats de regants podria arribar a la quantitat de 2,1 milions d '€ a l'any.
En una situació "normal" les Comunitats percebran aquestes quantitats sense fer cap despesa complementari al que actualment tenen. Només en els casos en què la dotació d'aigua que tenen assignada (uns 500 Hm3/any incloent els regants del Canal Xúquer - Túria), amb la reducció dels 30 hm3 que es destinarà com a màxim l'ús de subministrament d'aigua potable dels municipis de la Ribera, no siga suficient per a les seues necessitats, es veuran obligats a posar en funcionament els pous, en cas contrari els "ingressos" seran "nets" sense obligació de justificar la despesa real que això els haja provocat com a contrapartida.
És un autèntic "negoci" per a les comunitats de regants que "venen" l'aigua que tenen en concessió (per la qual ara no paguen res) als usuaris de la comarca per a l'ús d'aigua potable.

De la mateixa manera, cal valorar el fet que les Comunitats d’Usuaris només estan previstes en la llei per al cas de "usuaris de l'aigua i altres béns del domini públic hidràulic d'una mateixa presa o concessió s'han de constituir en comunitats d'usuaris" (art. 81) i per al cas de formalització de contractes de cessió de aigua entre diversos usuaris per existir "massa d'aigua subterrània està en risc de no assolir un bon estat quantitatiu o químic" (art. 56).
En canvi l'art. 89 de la Llei estableix que "1. L'atorgament de les concessions per a proveïment a diverses poblacions estarà condicionat al fet que les corporacions locals estiguen constituïdes a aquests efectes en mancomunitats, consorcis o altres entitats semblants, d'acord amb la legislació per la qual es regeixin, o que totes reben l'aigua a través d'una mateixa empresa concessionària. 2. Amb independència del seu estatut jurídic, el consorci o comunitat de què es tracti elaborarà les ordenances previstes en l'art. 81 ".
Segons l’ esborrany del conveni de constitució de la Comunitat d'Usuaris que ha proposat la Generalitat, l'Assemblea de la mateixa (el màxim òrgan de govern) prendrà els seus acords per majoria, atenent al vot ponderat segons el volum d'aigua que correspon a cada membres segons la concessió que tenen atorgada, amb la qual cosa és evident que els ajuntaments quedaran en total minoria enfront de les Comunitats de Regants.
La "salvaguarda" que estableix respecte que es respectarà sempre "la paritat entre usuaris d'abastament i usuaris de regadiu", a més de portar a una confusa interpretació, en el millor dels casos només suposaria que un vot de les Comunitats de Regants amb el suport d'un únic Ajuntament (per xicoteta que siga la seva concessió en m3 i, per tant, el seu dret a vot a l'Assemblea) els portaria a tenir la majoria per prendre qualsevol acord.
Això deixa realment "en mans" de les comunitats de regants totes les decisions importants, com a futures modificacions de tarifes a pagar, règim d'usos d'aigües, alteracions de les condicions de l’intercanvi.
A eixes qüestions, cal afegir el fet que si s'afirma per part de la Generalitat que el cost d'explotació i manteniment de la infrastructura, juntament amb l'amortització de les obres executades per la Generalitat no finançades amb fons europeus, suposarà un cost estimat per als usuaris de 0,30 € / m3, arribem a un cost total per al usuaris d'uns 9 milions d '€ a l'any, xifra que es considera excessiva.
Mentre al Vinalopó es ressuscita el seu projecte de l’any 2010 de qualificar com “aigua mineral” la captació de la Comunitat de Regants de Villena i vendre-la a una multinacional, deixant de regar amb eixa aigua prop de 200 hectàrees, i simultàniament reclamen “aigua de qualitat” del transvasament del riu Xúquer, considerant que l’aigua transvasada des de l’Assut de Marquesa no és adequada per als usos que demanen, que ara incorporen usos de consum humà i terciaris als usos agrícoles prevists inicialment en el Pla de Conca vigent.
La comarca de la Ribera no pot permetre que es transvase aigua del riu Xúquer, des d’altres llocs ubicats en la part superior del riu. Al mateix temps, ha de quedar garantida una concessió d’aigua del riu pròpia per al consum humà dels seues ciutadans, que no depenga de detraure cabals de les concessions que actualment tenen assignats els regants de la comarca, ni els seus veïns poden suportar uns augments exponencials del cost de l’aigua potable que reben motivats per la necessitat d’indemnitzar als regants per la cessió de dotacions de les seues concessions. La prioritat ha de ser el consum humà d’aigua per a les poblacions de la comarca per on discorre el riu.
La situació és veu discriminatòria quan es posa de manifest que altres zones urbanes molt més allunyades del riu Xúquer (àrea metropolitana de València, Sagunt, Albacete ...) tenen assignada una concessió o reserva d’aigua superficial del riu per al subministrament d’aigua per a consum humà.
L’aigua que poden rebre els regants del Vinalopó des de la pressa de la Marquesa ha sigut i és idònia per a les finalitats agrícoles per a les quals va ser planificada l’obra del transvasament. El problema sorgeix per la intenció d’alguns interessats en donar-li a eixes aigües transvasades altres finalitats, com el consum humà en les comarques del sud del territori valencià, i eixa demanda encara queda més en evidència si la comparem amb la situació que es pateix a la comarca de la Ribera.

Es per això que, el comitè provincial acorda la següent resolució:

PRIMER.- Mostrar l’oposició a l’execució de qualsevol altra pressa en el riu Xúquer, llevada de la ja existent en l’Assut de la Marquesa, destinada al transvasament Xúquer – Vinalopó.

SEGON.- Manifestar que es considera que la pressa feta en l’Assut de la Marquesa en el terme de Cullera per al transvasament Xúquer – Vinalopó, i les obres executades per a la conducció d’aigües des d’eixe punt a la conca del riu Vinalopó, suposen una garantia de compliment dels objectius socials i ambientals assenyalats per la Unió Europea i de les finalitats previstes pel transvasament: pal·liar la sobreexplotació dels aqüífers de l'Alt Vinalopó amb el tancament de pous i, per tant, regar els conreus agrícoles afectats.

TERCER.- Mostrar el rebuig frontal al document anomenat “Esquema de Temas Importantes”, aprovat pel “Consejo del Agua de la Cuenca” del riu Xúquer, que forma part de l’esborrany del nou Pla Hidrològic de Conca del riu Xúquer que està redactant el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, en tant puga suposar un canvi en les condicions establertes actualment per al transvasament Xúquer – Vinalopó.

QUART.- Exigir al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que s’incloga en el nou Pla Hidrològic de Conca del riu Xúquer una concessió d’aigua pròpia i gratuïta per al subministrament d’aigua potable des del riu per a les poblacions de la comarca de la Ribera de manera independent a les concessions atorgades a favor dels regants de la comarca.

CINQUÈ.- Mostrar el rebuig a la actual proposta de constitució d’una Comunitat d’Usuaris entre regants i municipis de la comarca de la Ribera, considerant que el que cal és assignar una concessió pròpia d’aigua del riu Xúquer destinada al subministrament d’aigua potable per al consum humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada